No és que vulgui fardar d’escollit. La paraula fardar es feia servir en la meva joventut en sentit figurat i col·loquial per a dir que et feies el fatxenda o presumptuós. Algú hauria d’escriure un Vocabulari informal i històric alguna vegada.
Doncs bé, com us deia, em van arribant idees, de coses que veig o llegeixo i les vaig perfilant mentalment fins que m’assec a escriure-les. M’arriben en qualsevol moment, mentre corro –jo no porto música: pensar em surt més barat- o faig altra feina que em permet barrinar i matisar les idees. Algú dirà “Aquest jubilat no deu de tenir res més a fer”. I l’encerteu a mitges: estic jubilat, però treballo més que quan treballava.
Quan en Josep Maria Vallès em va proposar escriure al web, em vaig espantar. “Mira que estic molt embolicat”. Vam arribar a un acord amb dos cops al mes i redactar altres temes a més dels de teatre i Alzheimer, sempre que fossin sobre Sant Cugat.Tinc uns quants escrits que s’estan covant i que no sé encara si veuran la llum. Els he fet al vespre, quan tothom dorm i els cotxes deixen de donar la murga davant de casa.
Quan repasso tots el nostres articles del web m’impressiono. Defineix el poble, on som, parla de neguits, d’esperances, de sentiments de realitats, de...
Us heu imaginat alguna vegada tots ells escrits en una revista mensual o un recopilatori anual?
Doncs bé, com us deia, em van arribant idees, de coses que veig o llegeixo i les vaig perfilant mentalment fins que m’assec a escriure-les. M’arriben en qualsevol moment, mentre corro –jo no porto música: pensar em surt més barat- o faig altra feina que em permet barrinar i matisar les idees. Algú dirà “Aquest jubilat no deu de tenir res més a fer”. I l’encerteu a mitges: estic jubilat, però treballo més que quan treballava.
Quan en Josep Maria Vallès em va proposar escriure al web, em vaig espantar. “Mira que estic molt embolicat”. Vam arribar a un acord amb dos cops al mes i redactar altres temes a més dels de teatre i Alzheimer, sempre que fossin sobre Sant Cugat.Tinc uns quants escrits que s’estan covant i que no sé encara si veuran la llum. Els he fet al vespre, quan tothom dorm i els cotxes deixen de donar la murga davant de casa.
Quan repasso tots el nostres articles del web m’impressiono. Defineix el poble, on som, parla de neguits, d’esperances, de sentiments de realitats, de...
Us heu imaginat alguna vegada tots ells escrits en una revista mensual o un recopilatori anual?