Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Fa uns dies que juntament amb l’Andrea Rodoreda treballo en la redacció d’un article que aviat podreu llegir. Parla del pes real de la política a Sant Cugat i per pes real s’entén les persones que se senten vinculades a un partit polític fins el punt de pagar diners de la seva butxaca per les idees en les que creuen. Ara que ja tinc la peça mig acabada, i a partir de les dades que m’han facilitat els partits que amb més o menys intensitat participen del dia a dia de Sant Cugat, m’han sorprès dues realitats.
La primera és que només el 2% dels santcugatencs de més de 14 anys militen en algun partit, candidatura o agrupació juvenil. Poc més de 1.400 persones de les quals i 68.000 dins d’aquesta franja d’edat han sentit la crida ideològica d’una opció política i s’han fet membres de les agrupacions locals d’aquests partits.
El segon fet que m’ha sorprès és que no tots els presidents dels partits tenen la mateixa diligència i interès en facilitat la dada de militància de la seva parròquia. Al principi alguns (i no diré noms) fan mala cara i diuen que això és una informació interna i confidencial. Tenen raó un periodista no és ningú per demanar quants membres té una associació a la qual no pertany. Això sí, quan els “amenaces” dient que seran l’únic partit que es nega a donar les dades i que així ho reflectiràs a l’article en qüestió ja hi posen més interès. Al final s’ha aconseguit reunir tota la informació.
Tot plegat em porta a fer una reflexió final. La desafecció és evident i palpable. Els partits no fan trempar a la majoria de la població. De fet cal recordar que a les anteriors eleccions municipals van votar un 55% dels electors i que més d’un 5% dels vots emesos van ser en blanc (1.444) o nuls (475).
No tot és culpa dels partits i és cert que a molta gent la política li rellisca i és ben legítim que ho faci. Ara bé, en un moment on tot penja d’un fil, sembla que defensar els teus interessos siguin quins siguin hauria de ser alguna cosa prioritària. Bé, suposo que la població ja es defensa a la seva manera però ho fa donant l’esquena als que tenen més facilitat (a priori) per canviar les coses: els polítics.
Segueix @jrarmadas al Twitter
La primera és que només el 2% dels santcugatencs de més de 14 anys militen en algun partit, candidatura o agrupació juvenil. Poc més de 1.400 persones de les quals i 68.000 dins d’aquesta franja d’edat han sentit la crida ideològica d’una opció política i s’han fet membres de les agrupacions locals d’aquests partits.
El segon fet que m’ha sorprès és que no tots els presidents dels partits tenen la mateixa diligència i interès en facilitat la dada de militància de la seva parròquia. Al principi alguns (i no diré noms) fan mala cara i diuen que això és una informació interna i confidencial. Tenen raó un periodista no és ningú per demanar quants membres té una associació a la qual no pertany. Això sí, quan els “amenaces” dient que seran l’únic partit que es nega a donar les dades i que així ho reflectiràs a l’article en qüestió ja hi posen més interès. Al final s’ha aconseguit reunir tota la informació.
Tot plegat em porta a fer una reflexió final. La desafecció és evident i palpable. Els partits no fan trempar a la majoria de la població. De fet cal recordar que a les anteriors eleccions municipals van votar un 55% dels electors i que més d’un 5% dels vots emesos van ser en blanc (1.444) o nuls (475).
No tot és culpa dels partits i és cert que a molta gent la política li rellisca i és ben legítim que ho faci. Ara bé, en un moment on tot penja d’un fil, sembla que defensar els teus interessos siguin quins siguin hauria de ser alguna cosa prioritària. Bé, suposo que la població ja es defensa a la seva manera però ho fa donant l’esquena als que tenen més facilitat (a priori) per canviar les coses: els polítics.
Segueix @jrarmadas al Twitter
