Els serveis mínims a l'estiu

Aquest mes de juliol hem assistit a la mobilització de la ciutadania de Valldoreix en protesta per al tancament del CAP durant el mes d'agost. Puc entendre que la ciutadania protesti en demanda de millors serveis, però també s'ha de dir en defensa de l'administració pública, especialment de molts funcionaris que injustament hem tractat en més d'una ocasió, que no ha de ser gens fàcil intentar garantir uns serveis de qualitat a un cost sostenible.

I vull deixar clar també que, segons el meu punt de vista, quan parlem de segons quins serveis, especialment la salut, la sostenibilitat hauria de quedar en segon terme.

Dit això, crec que la solució de deixar entrar el sector privat, ens porta, tal com s'apunta des d'algunes formacions polítiques, cap a una nova privatització. Jo no hi entenc gaire d'aquestes coses, però si busquem per internet "derecho a la sanidad según la Constitución española", trobarem que l'article 41 diu "Los poderes públicos mantendrán un régimen público de la Seguridad Social para todos los ciudadanos, que garantice la asistencia y prestaciones en caso de necesidad".

Els serveis públics, en període de vacances o no, han anat a la baixa en els darrers anys, i no m'estranya gens. Des d'alguns sectors de l'administració, i ho veiem cada dia al telenotícies, s'ha estirat més el braç que la màniga, i la bossa dels estalvis de l'estat va a la baixa.

Deixant de banda tot els que s'ha dilapidat, convivim amb un monstre administratiu, congrés, senat, autonomies, diputacions... i encara algun sonat parlava de vegueries... "¿Alguien da más?". El cost d'aquesta estructura és inassumible, algú ha de renunciar a alguna cosa.

I està clar que alguns hauran de renunciar als seus drets perquè altres mantinguin els seus privilegis. Els números canten... 50 persones manifestant-se pel tancament del CAP. Sabeu el que representa això respecte al cens oficial de la EMD de Valldoreix? Més o menys un 0.6% de la població. Que freds són els números, oi?

Insisteixo, els serveis públics, especialment la salut, haurien d'anar per davant de qualsevol altra consideració, i per aconseguir canviar aquestes tendències, cal un canvi social. Mentre no hi sigui, mentre el canvi no es reflecteixi a les urnes, seguirem anant a pitjor.

Cal una reflexió per part de tots, perquè al final, si no canviem el sistema, la fredor dels números ens portarà a la conclusió de què tenim el que ens mereixem.