Em declaro moralment responsable dels atacs a la seu del Partit Popular de Sant Cugat

Sí, és així, em declaro moralment responsable dels atacs a la seu del Partit Popular de Sant Cugat del passat mes de febrer, ja que, com les persones que van causar danys a les instal·lacions d'aquest partit, jo tampoc comparteixo les polítiques i actituds del Partit Popular, ni en l'àmbit local, ni en l'àmbit autònomic, ni en l'àmbit estatal. Per més inri, en la mesura del possible, intento convèncer al meu entorn que el savoire faire d'aquest partit no ens convé. Així doncs, estic al darrere d'aquests atacs, malgrat que la violència no hagi estat fins ara el meu camí per assolir res. Si l'Assemblea de Joves de Sant Cugat, ERC i la CUP en tenen responsabilitat moral, jo també.

Em recreo en el concepte de la responsabilitat moral perquè li trobo una flexibilitat força morbosa. Entenc, doncs, que, si jo tinc responsabilitat moral dels atacs a la seu del Partit Popular pel simple fet de compartir el rebuig cap aquest partit que tenien els atacants, el Partit Popular acumula una llista de responsabilitats morals inacabable i digne de ser emmarcada. Per fer-ne una pinzellada, parlem de responsabilitat moral de les conseqüències ambientals de l'accident de Fukushima ja que aquest partit dóna suport a l'ús de l'energia nuclear; parlem de responsabilitat moral dels milers de morts de la guerra d'Iraq pel suport del PP al govern dels EUA a l'hora de fer aquesta intervenció armada;parlem de la responsabilitat moral de la "presumpta" corrupció dels governs balears i valencià per donar suport i, fins i tot alavar, la gestió de Matas i Camps en respectius governs,.. per fer-ne un pinzellada, millor que ho deixem aquí.

Ai, Nuevas Generacions del Partido Popular (i ho dic en castellà perquè ells mateixos s'abrevien com NNGG), quin món més flexible i morbós el de la responsabilitat moral, oi?