'Ni chicha ni limoná'

Aquest any m'he quedat uns dies per la vila. Les anades i vingudes de sortides curtes m'han donat una visió del que es cou a Sant Cugat quan toca fer vacances.

El mètode d'observació no és, ni vol ser-ho, científic. En diríem més aviat la tècnica del “m'hi fixo i la resta la pressuposo”. Com veieu no pretenc fer un anàlisi a fons de la realitat, això en tot cas ho deixo pels sociòlegs (si n'hi ha algun que no estigui de vacances). Doncs bé, Sant Cugat a l'agost és una ciutat indefinida.

M'explico. Si ens movem pel país veurem que hi ha ciutats turístiques, ja sigui turisme cultural, de platja o de sangria. Aquestes són ciutats en plena activitat i ebullició al llarg dels mesos d'estiu. Tots ho hem vist.

Per un altre cantó hi ha les ciutats que envien els turistes. Carrers buits i establiments tancats indiquen que, en gran part, la seva població marxa a fer les vacances als llocs anteriorment esmentats.

Aquí hem estat ciutat turística quan els nostres pagesos treballaven tot l'any i els rics de Barcelona venien a estiuejar al poblet tranquil de l'altre costat de la muntanya. Més tard, quan ja no quedaven pagesos, érem nosaltres els qui anàvem a fer turisme. Fins no fa gaire el poble quedava desert per aquestes dates i trobar un bar obert es convertia en tota una aventura. I doncs, què ha canviat ara?

Si heu estat pel poble aquests dies haureu notat que els carrers ja no són desèrtics com abans i que molts establiments han optat per obrir o per tancar només uns dies. Jo diria que no som un destí turístic, si bé he vist algun turista pel carrer, quatre. Els que els omplim som els que no hem marxat, no els que venen de visita. I doncs, què passa? Som més? Ja no ens agrada, o no ens cal, marxar per desconnectar? O amb la que està caient millor ens quedem a casa i ja veurem si l'any vinent podrà ser? Com us dic, no sóc un analista, però sí veig que d'uns anys ençà la tendència s'està capgirant.

Tot i que la ciutat es queda molt més tranquil•la per aquestes dates, ja no és aquell èxode d'habitants d'anys enrere. La nova ciutadania i la manca de recursos em semblen els indicadors més evidents per aquest canvi. Per tant, si no rebem turistes, ni deixem la ciutat buida no som “ni chicha ni limonà”; ni tenim els ingressos als establiments que deixen els que venen, ni els que ens quedem tenim tots els serveis perquè a l'agost es tanca.

Crec que mica en mica això anirà canviat però...qui serà el valent que deixarà de fer vacances per servir als quatre gats que encara ronden pels carrers? Quan deixarem de ser quatre gats pels carrers i no caldran valents?

Ho sé, quan tornem a ser pagesos.