En una notícia de fa uns dies, Sant Cugat apareixia com una de les ciutats que més emissions de CO2 genera. Segons les dades, les nostres emissions són un 32% més elevades que la mitjana de les ciutats de la demarcació de Barcelona.
És evident que tenim un problema gros damunt de la taula i que hem de fer-hi front totes i tots amb totes les eines possibles: l'emergència climàtica. No és cap trivialitat ni banalitat parlar-ne sovint i plantejar mesures contundents. Moltes d'aquestes mesures segur que ens poden semblar exagerades o inapropiades, però de ben segur que encara ens estem quedant molt curts.
Si la posada en marxa de l'Anella Verda a Sant Cugat o la Zona de Baixes Emissions contribueixen, ni que sigui només una mica, a ser més conscients de l'autèntica emergència que ja tenim i a començar a posar-hi remei, benvingudes siguin malgrat tot el soroll en contra que pugui haver-hi.
Soc plenament conscient d'algunes de les incomoditats que poden suposar, però em sap greu: no tenim alternativa. No és un problema ajornable, no podem posar-hi pedaços. Des de les administracions cal posar remei a les dificultats que sorgeixin en aplicar aquestes mesures, cal tenir una mirada social als problemes que calguin solucionar, però no ens podem aturar.
Deixeu-me que acabi citant un proverbi Massai que sempre ens recorda en Raül Romeva: "la terra no és una herència dels nostres avantpassats, sinó un préstec que ens fan els nostres fills i filles". Cuidem la terra malgrat tots els malgrats, perquè només en tenim una.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.