La Montserrat Obiols ens ha deixat, i amb ella un trosset de la nostra memòria històrica que perdurarà en el record. Una gran dona que més enllà de la seva virtut intel·lectual i humana, era un gran patriota catalana, i una bona i fidel amiga. Defensora de la llengua, l'ensenyament i la cultura, i què ens va ensenyar a fer de l'amistat companyonia.
Amb el seu caràcter ferreny, però molt a prop de la tendresa, ens alliçonava i instruïa d'una manera natural amb la seva conversa. La seva escola Sprint Idiomes, fundada juntament amb el seu estimat marit Alfons, va fer que moltes i molts santcugatencs aprenguéssim idiomes i ens obríssim al món per a les nostres relacions humanes.
Encara la recordo quan col·laboràvem, conjuntament amb altres companyes i companys, a l'entitat Amics de Sant Cugat, on vàrem gaudir junts organitzant xerrades, concerts, i activitats polítiques i culturals, com després també amb la Fundació Sant Cugat, en el Primer Congrés de la Ciutat 1998 quan es necessitava una bona dosi de generositat per Sant Cugat i el país.
Va ser una de les impulsores juntament amb la seva gran amiga Rosa Maria Carrasco reunificant, entre altres coses, nois i noies en les mateixes agrupacions escoltes a Catalunya. Filla de Girona, de la Cellera. La seva energia era com un vendaval de cultura. Llegia molt... i el que era més especial llegia bé, perquè sabia escollir molt bé els llibres. Filla predilecta de Sant Cugat per mèrits propis, perquè amb els anys, va deixar una forta empremta. Si existeix alguna cosa en el més enllà que es vagin preparant per rebre un vendaval de cultura catalana, amb tots els honors i humil glòria. Gràcies, Montserrat Obiols, per ser-hi.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.