En temps de crisi: Racionalitat, optimisme i valentia

Sigui dit d’entrada, penso que el sistema públic no ha d’actuar únicament per qüestions d’eficiència sinó que la raó social, històrica, tradicional... també cal incloure-la a la balança a l’hora de decidir en què s’inverteix i en què no. És a dir, no perquè hi hagi pocs matriculats a filologia catalana s’ha de suspendre l’oferta d’aquesta llicenciatura, no sempre allò eficient econòmicament és allò més òptim pel país.

No obstant això, aquest argument no pot ser motiu d’oposició a qualsevol retallada. Compartim que hem passat una època de despesa desmesurada, així que, algunes retallades potser entren dins d'allò racional, i entendre-les forma part de la responsabilitat col·lectiva. Senzillament, calen dades precises, completes i específiques de cada cas per tenir un bon argumentari que permeti als polítics prendre les decisions correctes i al ciutadà entendre les decisions polítiques. Poso un exemple i sense dades potser m’enganxo els dits.

¿Què suposa malgastar més recursos: mantenir el CAP de Valldoreix obert tot l’estiu si té pocs usuaris, o muntar un servei d’autobús continu del CAP de Valldoreix al CAP de Sant Cugat durant tot l’estiu?, ¿Què suposa malgastar més recursos: construir una nova instal·lació esportiva o posar més facilitat en l’ús de les infraestructures que ja tenim? Sí, sortim de la crisi, però fem-ho de manera intel·ligent.

I més enllà d’això... optimisme i valentia, que amb bona predisposició i assumint riscos, anirem endavant!