Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Després de la nevada del 8 de març del 2010, tota previsió és poca. I sé de què parlo perquè vaig viure en primera persona els efectes d'una nevada històrica en una ciutat com Sant Cugat, que no és precisament una estació d'esquí, encara que ho podia semblar.
Podria parlar de molts exemples de particulars, escoles, empreses, etc. que van patir moments de nervis i tensió arran de la nevada fa quasi un parell d'anys. Per citar-ne un, els pares i mares que recollien els seus fills a l'escola Thau van fer el recorregut que habitualment es fa en 15 minuts en més de dues hores. El caos era latent. Vehicles lliscant, travessats enmig del carrer i pares i fills impacients per arribar a casa. Va ser un dia dur per a tots.
Dijous 2 de febrer passat, afortunadament, la nevada va quedar en una anècdota, però la previsió apuntava que la història es podia repetir. La gran majoria de les escoles, de bon matí, altres al migdia, van decidir enviar els alumnes a casa com a mesura preventiva. I els pares els va tocar córrer, deixa feines, recórrer als avis... per recollir els seus fills o néts als diferents centres d'ensenyament del municipi.
Molts pares i mares van qualificar la decisió com un excés de prudència. Jo no comparteixo en absolut aquesta crítica. I si la nevada hagués estat com l'anterior? I si la neu hagués tornat a agafar amb força i hagués enfarinat i gelat carrers, camins, voreres, carreteres...?
Pensem una mica les crítiques abans de fer-les. Tots som molt savis quan les coses ja han passat. Però, i abans de que passin?
També he escoltat gent que ha qüestionat el fet que l'Ajuntament tirés sal a les places, carrers de vianants, carreteres: “Total, per no res” deien els mateixos savis. La meva resposta és la mateixa: I si la nevada hagués estat com l'anterior tal com apuntaven les previsions?
Perdonin, que ens hem de queixar per tot? Si neva i es col·lapsa la ciutat ens queixem perquè no ho hem previst suficientment, i si per evitar que es repeteixen problemes, les escoles i l'Ajuntament prenen mesures preventives també ens queixem! Potser que ens ho fem mirar.
Segueix @josepmvalles al Twitter
Podria parlar de molts exemples de particulars, escoles, empreses, etc. que van patir moments de nervis i tensió arran de la nevada fa quasi un parell d'anys. Per citar-ne un, els pares i mares que recollien els seus fills a l'escola Thau van fer el recorregut que habitualment es fa en 15 minuts en més de dues hores. El caos era latent. Vehicles lliscant, travessats enmig del carrer i pares i fills impacients per arribar a casa. Va ser un dia dur per a tots.
Dijous 2 de febrer passat, afortunadament, la nevada va quedar en una anècdota, però la previsió apuntava que la història es podia repetir. La gran majoria de les escoles, de bon matí, altres al migdia, van decidir enviar els alumnes a casa com a mesura preventiva. I els pares els va tocar córrer, deixa feines, recórrer als avis... per recollir els seus fills o néts als diferents centres d'ensenyament del municipi.
Molts pares i mares van qualificar la decisió com un excés de prudència. Jo no comparteixo en absolut aquesta crítica. I si la nevada hagués estat com l'anterior? I si la neu hagués tornat a agafar amb força i hagués enfarinat i gelat carrers, camins, voreres, carreteres...?
Pensem una mica les crítiques abans de fer-les. Tots som molt savis quan les coses ja han passat. Però, i abans de que passin?
També he escoltat gent que ha qüestionat el fet que l'Ajuntament tirés sal a les places, carrers de vianants, carreteres: “Total, per no res” deien els mateixos savis. La meva resposta és la mateixa: I si la nevada hagués estat com l'anterior tal com apuntaven les previsions?
Perdonin, que ens hem de queixar per tot? Si neva i es col·lapsa la ciutat ens queixem perquè no ho hem previst suficientment, i si per evitar que es repeteixen problemes, les escoles i l'Ajuntament prenen mesures preventives també ens queixem! Potser que ens ho fem mirar.
Segueix @josepmvalles al Twitter