Fa anys que estem en crisi. Estem ja agonitzant. O això sembla. A tots els nivells i a tots els països s'han fet, s'estan fent o es faran grans retallades o pujades i creacions sorpresa d'impostos. La frase preferida i més recorrent és que s'ha de prioritzar la despesa. És realment interessant perquè aquesta afirmació implica que abans no es prioritzava. Gastar per gastar, vaja. Que si tren per aquí, aeroport per allà i de propina, el Fòrum. Arribats a aquest punt, tothom parla del que és prioritari i del que no: la sanitat és intocable, en educació s'ha d'invertir, retallem en... i infinites opinions més. Ha sortit una enquesta fa poc que deia que els catalans prefereixen retallades que pujada i creació d'impostos (ara m'assabento que no fan les dues coses). És evident que no es farà un referèndum sobre el què s'ha de fer, perquè són temes de grans intel·lectuals a l'altura de Zapatero i companyia.
Però, i si traslladem la situació a Sant Cugat, en quina matèria ha de prioritzar l'Ajuntament? Els santcugatencs podrien decidir sobre petites partides pressupostàries? És una situació força irreal perquè és impossible que passi, però imaginem-nos-ho un moment. Agafem tres situacions que en els últims mesos han sonat per Sant Cugat. Hi hauria diners per una sala de concerts pública? Es podria pagar quantitats elevades per salvar una entitat? Seria possible assumir la remodelació interior del mercat vell? Tots són xifres més o menys elevades, depèn del cas; però en el cas molt hipotètic i d'economia de primària, en què si fas una cosa no pots fer l'altra; el santcugatenc hagués de decidir, no sé com acabaria. Jo, evidentment, no tinc ni la més mínima intenció de mullar-me. És difícil prendre segons quines decisions. Es podria fer una enquesta.
És força inversemblant però, seria factible funcionar d'aquesta manera? Els ciutadans podrien fer de filtre de determinades inversions de l'Ajuntament? Hi hauria prou implicació de tots els santcugatencs en aquests tipus de decisions? I, per acabar d'alguna manera, Sant Cugat és un poble o una ciutat?
Segueix a @bernatbella al twitter
Però, i si traslladem la situació a Sant Cugat, en quina matèria ha de prioritzar l'Ajuntament? Els santcugatencs podrien decidir sobre petites partides pressupostàries? És una situació força irreal perquè és impossible que passi, però imaginem-nos-ho un moment. Agafem tres situacions que en els últims mesos han sonat per Sant Cugat. Hi hauria diners per una sala de concerts pública? Es podria pagar quantitats elevades per salvar una entitat? Seria possible assumir la remodelació interior del mercat vell? Tots són xifres més o menys elevades, depèn del cas; però en el cas molt hipotètic i d'economia de primària, en què si fas una cosa no pots fer l'altra; el santcugatenc hagués de decidir, no sé com acabaria. Jo, evidentment, no tinc ni la més mínima intenció de mullar-me. És difícil prendre segons quines decisions. Es podria fer una enquesta.
És força inversemblant però, seria factible funcionar d'aquesta manera? Els ciutadans podrien fer de filtre de determinades inversions de l'Ajuntament? Hi hauria prou implicació de tots els santcugatencs en aquests tipus de decisions? I, per acabar d'alguna manera, Sant Cugat és un poble o una ciutat?
Segueix a @bernatbella al twitter