Com tots sabem per la premsa, dues de les més grans entitats del nostre poble travessen greus problemes pel funcionament de les seves activitats habituals... A banda de l'enginyeria inventiva que cal tenir per tirar-les endavant, un actor molt important en cada un dels casos és l'Ajuntament. Un consistori que, crec, ha de canviar de tarannà a l'hora de donar un cop de mà a unes entitats que mouen una quantitat de persones molt gran i que beneficien enormement la ciutat en moltíssims aspectes.
En primer lloc trobem el cas de La Unió, una entitat amb un deute històric, i en segon lloc, el cas de l'Ateneu (també amb problemes econòmics). Reclamo un suport més real a les entitats més enllà de que en última instància (subratllo això), l'Ajuntament sempre en surti beneficiat. És el cas de l'Ateneu en el que el consistori rivalitza i contraprograma (a través d'una empresa) els mateixos cursos a la Casa de Cultura amb una subvenció astronòmicament més alta. En el cas de La Unió l'Ajuntament mira de donar un cop de mà a l'entitat però ara sembla que la única solució és comprar el teatre sempre mirant de reüll la futura sala B de l'Auditori, això sí!
No caldria donar ple suport a entitats que ja beneficien al poble en comptes d'intentar tenir l'exclusivitat de la gestió cultural?
En primer lloc trobem el cas de La Unió, una entitat amb un deute històric, i en segon lloc, el cas de l'Ateneu (també amb problemes econòmics). Reclamo un suport més real a les entitats més enllà de que en última instància (subratllo això), l'Ajuntament sempre en surti beneficiat. És el cas de l'Ateneu en el que el consistori rivalitza i contraprograma (a través d'una empresa) els mateixos cursos a la Casa de Cultura amb una subvenció astronòmicament més alta. En el cas de La Unió l'Ajuntament mira de donar un cop de mà a l'entitat però ara sembla que la única solució és comprar el teatre sempre mirant de reüll la futura sala B de l'Auditori, això sí!
No caldria donar ple suport a entitats que ja beneficien al poble en comptes d'intentar tenir l'exclusivitat de la gestió cultural?