És un dret, fer grafits?

Ara fa uns dies, Cugat Mèdia va plantejar aquesta pregunta: "Hem de considerar els grafits obres d'art o actes vandàlics?". És un tema interessant sobre el qual la ciutadania té molt a dir, ja que els grafits són a tot arreu. Els veiem a la façana d'edificis, a la porta d'establiments, als vagons de tren... Tot sovint es tracta de simples signatures que neixen d'un afany de reafirmació personal, com un equivalent humà a les miccions dels gossets. Òbviament no són art. Ni a Miró ni a Picasso se'ls va acudir mai dir-ne art, de la seva signatura. Hi ha dibuixos, això sí, que per la seva elaboració podrien ser conceptuats com a art urbà, independentment que agradin o no. També hi ha els grafits temàtics promoguts per l'Ajuntament o per empreses, com va fer Caprabo, que volen donar un valor afegit a les seves portes metàl·liques.

Però la qüestió no és aquesta. Altrament, en nom de l'art, hauríem d'acceptar que tota façana, tota porta o tot vagó de tren són una superfície apta per a la creativitat individual. La veritable qüestió és que l'artista, si és que ho és, no té dret a envair espais privats o del patrimoni públic. Una cosa és fer la pintada al mur d'un solar, posem per cas, i una altra és fer-la a la paret d'una botiga o d'una casa particular. Si l'artista pateix incontinència expressiva pot pintar les parets de casa seva, servir-se de les dels altres no és un dret, és un perjudici amb forta repercussió econòmica causat a tercers. Sentir-te artista no et converteix en amo del món.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.