És sistèmic!

Sant Cugat es va declarar Zona lliure de paradisos fiscals, assegurant que els concursos públics afavoreixin les empreses que tenen conductes fiscals responsables, en detriment de les empreses que utilitzen els paradisos fiscals per fer frau. S'ha d'evitar o dificultar la contractació d'empreses privades per prestar serveis públics que tinguin la seu social en paradisos fiscal. L'elusió fiscal de les grans empreses mitjançant els paradisos fiscals suposa una discriminació econòmica per a petites i mitjanes empreses. També disminueix la recaptació pública, pel que és més difícil finançar la despesa de serveis socials.

En l'àmbit local i municipal, els Ajuntaments poden reduir l'impacte global dels paradisos fiscals i tractar de modular el comportament de les empreses cap a un model de major responsabilitat fiscal. I és que ampliar el control públic sobre l'economia en totes les esferes és fonamental, però si volem lluitar contra aquests excessos, hem de posar en qüestió el sistema econòmic i legal que els permet.

La reacció davant de successos com els Papers de Panamà acostuma a venir acompanyada d'una certa fúria moralista. I justament això és el que hauríem d'evitar passant a qüestionar llavors el nostre sistema econòmic. L'elit política i econòmica sempre ha estat cobdiciosa perquè el sistema legal i econòmic ho permet.

La moralització és una operació purament ideològica. Com diu Slavoj Zizek: "la compulsió (a expandir-se) es tradueix en un pecat personal, en una propensió psicològica privada". Succeeix el que Pierre Bourdieu anomenava "l'exaltació de la responsabilitat individual", el model neoliberal trasllada el fracàs sistèmic als individus. Així el sistema com a tal no es qüestiona. I en realitat sabem que la corrupció no és una desviació contingent del capitalisme global, forma part del seu modus operandi.

El que revelen els Papers de Panamà no és res nou però simbolitza la nova lluita de classes existent. Demostren que els rics viuen en un món a part en el qual se'ls aplica regles diferents, en el que l'imperi de la llei està tergiversat i se subordina permanentment per complaure'ls.

La dreta acostuma a donar-li la culpa als excessos del que queda d'Estat de Benestar. Se suposa que com la riquesa està tan gravada llavors és normal que qui pugui tracti de traslladar-la a països amb impostos més baixos i això no és il·legal. El que és cert, és que les persones que traslladen les seves riqueses a paradisos fiscals no són monstres cobdiciosos, actuen com subjectes racionals que tracten de salvaguardar el seu patrimoni. És un comportament inherent a un sistema cultural i econòmic concret.

El sistema jurídic del capitalisme global representa, en última instància, una corrupció generalitzada. La decisió de si és delicte o no és una decisió purament política, de lluita pel poder. Si part de les elits polítiques i econòmiques evadeixen impostos tributants en paradisos offshore és perquè poden i el sistema els empara.