El 4 d'abril ens vam trobar uns 150 mestres, ja jubilats, per a celebrar els 40 anys del Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana. Se n'ha editat un llibre interessantíssim sobre la brega que tinguérem fins que no vam aconseguir l'objectiu.
Era la lluita que portarem un grapat d'escoles privades que volíem passar a públiques. La majoria érem escoles actives i catalanes que havíem bregat contra “la escuela nacional” franquista. Al meu entendre, i sense menystenir l'escola pública d'aquell moment, la integració va comportar una millora de qualitat general.
En els meus 33 anys de docent, he treballat en la privada, en la concertada i en la pública i he pogut comprovar que a Sant Cugat l'escola pública és molt digna. Sobta veure que, mentre al poble hi ha un dèficit de places a la pública, des del Consistori i el Departament d'Ensenyament s'estigui promocionant la concertada. L'altre dia un grup de pares i mares es van manifestar al respecte. L'escola concertada no és més que una privada que rep ajut de l'Administració. I no està demostrat que sigui millor que la pública. Uns diners públics que haurien de donar suport més a les altres escoles.
Un cop jubilat, mentre treballava com a voluntari a l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer -quina gran feina que va fer i està fent aquesta Associació i quin ajut més minso que rep!- vaig visitar nombroses escoles a Sant Cugat. Explicàvem als menuts la malaltia i com ho havien d'entomar.
Insisteixo, l'escola pública al nostre poble és molt digna i s'hauria de tenir més present.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.