Espais pel jovent, ara!

Ja fa uns quants anys, un grup de joves que veníem de diverses entitats i organitzacions de Sant Cugat, vam veure la necessitat de tenir un espai per a les i els joves de la nostra ciutat. Així ho vam fer saber a l’equip de govern de l’ajuntament, que no ens va fer cas en cap de les nostres reivindicacions.

Va ser llavors, quan totes aquelles joves que vèiem la necessitat de dotar la ciutat d’un casal de joves ens vam posar fil a l’agulla, o dit d’una altra manera, vam passar a l’acció. Ja que l’Ajuntament no estava disposat a habilitar aquest espai, ho vam fer nosaltres.

Després de mesos buscant un edifici que complís les condicions adequades per poder desenvolupar tot tipus d’activitats adreçades al jovent i fetes des de l’autoorganització, vam trobar la Masia de Torreblanca. Aquesta masia complia tots els requisits que necessitàvem, ja que era una casa amb molt espai, on podíem fer tot tipus d’activitats com per exemple xerrades, concerts, dinars populars, assemblees, i un llarg etcètera d’actes que es van anar fent durant els anys que vam estar a la Masia Torreblanca.

A més, era –és- de titularitat municipal, cosa que afegia un plus a la nostra reivindicació inicial davant de l’Ajuntament i afegia pressió a aquest, ja que fins aquell moment ens havien dit que no existia cap lloc que complís amb aquestes característiques. A la primavera de l’any 1999, tot aquest jovent vam okupar la Masia Torreblanca, fent d’aquest espai un lloc de trobada, de participació, de socialització i d’incidència política i cultural, des de l’assemblearisme i l’autoorganització.

Anys després, ens trobem que el jovent actual es troba en una situació similar a la que estàvem l’any 1999, no tenen cap espai on el jovent pugui desenvolupar les seves activitats, ja sigui a través d’una entitat, o trobant-se amb altres persones amb les mateixes inquietuds.

Tinc la sensació, que a l’Ajuntament no li interessa tenir un punt de trobada, de socialització i d’organització del jovent, sembla que els molesta que aquests estiguin a la nostra ciutat i que vulguin aportar el seu granet de sorra a aquesta. Sembla que a CiU ja li va bé que el nostre jovent marxi a Barcelona a fer vida social, a gaudir de l’oci o al que sigui, la qüestió és que no estiguin molestant el veïnat santcugatenc que vol una ciutat tranquil·la – d’aquestes que s’assemblen més a un cementiri que a una ciutat-.

És per això que crec que el jovent de Sant Cugat ha de passar a l’acció i si l’Ajuntament no posa els mitjans per tenir un casal de joves, han de ser els joves els que trobin els seus propis mitjans per aconseguir-ho.

Per part meva, tindran tot el meu suport i la meva solidaritat!

 

Twitter