Esport o estudi

Què podem fer els pares amb un nen o una nena que no vol estudiar, però que, per contra, es moriria si no pogués practicar el seu esport favorit? La resposta fàcil seria amenaçar que només podrà jugar si prèviament ha estudiat. Aquesta tàctica pot ser efectiva a curt termini, però a la llarga acaba sent contraproduent.

Parteixo de la premissa que l'esport, sigui quin sigui, té un benefici personal indiscutible, ja que potencia la cultura de l'esforç, de la companyonia, aprendre a saber perdre, gaudir de les victòries, el respecte per les normes, entre d'altres. I és que en cap cas els pares no haurien d'amenaçar als nens de prohibir-los practicar un esport si treuen mals resultats acadèmics, ja que està demostrat que un fracàs escolar no el resoldrà una motivació esportiva a llarg termini.

Dit això, sí que crec que els clubs esportius s'haurien d'implicar més en les qüestions acadèmiques dels seus jugadors. Ja sé que a priori es pot considerar una sobrefeina que no els correspondria, però ben mirat, i sobretot en aquelles activitats esportives que són formatives sí que tindria sentit, ja que el que estem fent entre tots és formar als nens, i la part cognitiva ha de ser complementària de la física, i viceversa.

La idea és sumar plegats en intentar assolir que la formació dels nens sigui tan completa com sigui possible, i si el binomi escola–esport a Sant Cugat anessin plegats en aquest sentit, els resultats ben segur que serien notablement millors pels nens i nenes, tant en l'àmbit acadèmic com en l'esportiu.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.