Esport i política

Estem en dies d'esport, els Jocs Olímpics de París, i també de política aquí a Catalunya. Em suggereix fer un paral·lelisme que potser podria portar a la reflexió. Per què competim? Els esportistes entenc que per ser els millors en les seves disciplines tant individualment com col·lectivament i per arribar a la glòria olímpica amb el simple reconeixement d'una medalla!! En política no hi ha medalles perquè la glòria és causada pel càrrec que pots ocupar, la responsabilitat és molt més alta perquè jugues en la millora dels teus conciutadans.

És aquí on alliçonats i emmirallats en l'esport que recau el paral·lelisme en la política. Per aconseguir “medalles” no es pot fer de tot; a veure qui ho fa millor amb el què i el com i potser fent trampes al solitari.

Com deia Plató i repetia Churchill, la política és l'art del possible!!... i jo em pregunto: per què cal descartar l'impossible? Veient del que són capaços de fer els esportistes i qualificant-los com herois, potser caldrà repensar la condició humana; una competitivitat mal entesa pot esdevenir un col·lapse en la salut i l'èpica que comporta la victòria quedaria en una simple anècdota.

I així, en política, la victòria democràtica ens porta a crear herois i això també podria comportar una tragèdia si no es replanteja el perquè de la política i la convicció que les idees serveixen per millorar i entendre el que necessita la societat. Tal com està el pati "escolar" veig difícil guanyar una “medalla” en política encara que sigui del desmerescut i humil metall el bronze.

Que tinguem sort!!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.