En fer balanç del 2019 de l’Esport de Sant Cugat veig i reconec una ciutat altament esportiva. Som una ciutat multi esportiva, per convenciment i per prescripció municipal. Conceptualment està molt bé, però és una fita altament complexa. Els espais que necessita aquesta diversitat i la demografia que tenim fan que les instal·lacions i els espais adequats disponibles sempre van i aniran superats per aquesta demanda de ciutat jove i plena d’inquietuds esportives.
Els recursos a invertir en una ciutat així definida han de ser prou equilibrats i suficients per a ser-ho. El mateix Ajuntament certifica en el seu Pla Estratègic de l’Esport publicat el 2017 que Sant Cugat no hi arriba.
L’escenari que apareix en aplicar aquest model de ciutat segurament dificulta que mai tinguem al Messi a la Jaume Tubau, en canvi impulsa a altres esports al màxim nivell. Ara són el voleibol, l’hoquei sobre patins o l’hoquei sobre herba, el rugbi, la gimnàstica... En vindran més, segur, sobretot en esport femení.
Del 2020 espero una millor definició del camí correcte de la nostra multi esportivitat. Seria bo veure les entitats de Sant Cugat amb capacitat de trobar algun objectiu en comú, construir-lo i executar-lo conjuntament. Seria bo que els recursos que es dediquen a l’esport de Sant Cugat s’ajustin a la realitat del que és i necessita. Parlo de subvencions a les entitats, per descomptat!, però també personal suficient dedicat a l’àmbit municipal de l’esport i també parlo de polítiques esportives que visualitzin el valor de fer esport que en realitat és, en aquest ordre, formació, salut i promoció de la ciutat.
Us desitjo un molt bon Esport pel 2020!!