Estiguem a l'altura!

A instàncies d’ICV-EUiA, fa sis mesos, es va portar al Ple Municipal una moció perquè Sant Cugat s'oferís a acollir refugiats sirians a través de facilitar allotjament temporal, assumir les despeses de manutenció, donar suport en qüestions jurídiques i posar els serveis socials al seu abast. Seguint la senda marcada per Barcelona, Sant Cugat es va afegir a la xarxa de ciutats refugi.

Per poder parlar de ciutat solidària cal facilitar l'estatus de refugiat a les persones que fugen de països en guerra i conflictes. Al setembre, la mort del petit Ailan va sacsejar les consciències de tots i totes i semblava que començàvem a actuar i a conscienciar-nos. Poc temps després, oblidat el xoc, semblava que tot podia oblidar-se i tornar a la normalitat. Només algunes imatges rapides i efímeres de la situació a Lesbos o Hongria despertaven mínimament el nostre interès en alguns telenotícies.

El context actual sembla que potser ens ha despertat de nou: el preacord vergonyós de la UE amb Turquia que busca externalitzar l’acollida de refugiats a un país amb una deriva autoritària, les declaracions de Tusk (president del Consell) convidant als refugiats a no venir a Europa, l’empitjorament de les condicions dels refugiats a la frontera de Grècia amb Macedònia; l’augment exponencial de l’extrema dreta xenòfoba (ara sobretot a Alemanya).

Sant Cugat va reaccionar amb una acció solidària amb els refugiats sirians el dissabte passat a la plaça Octavià. Es reclamen vies segures per fugir dels països en guerra. Molts mostrem la disconformitat amb la política europea dels últims mesos, reclamant que s'ampliïn les quotes d'acolliment i s'aculli als refugiats dignament. Per actuar eficientment com a ciutat és important que el govern espanyol demani una major dotació de recursos a la UE per suport jurídic, assistència i acollida i que es transfereixin a les administracions municipals per a la gestió descentralitzada.

Després de l’enorme retallada de poder municipal a l'última legislatura, és molt important que la nostra ciutat guanyi competències per fer valer els principis de la xarxa de ciutats refugi. Recordem que 18 refugiats han estat acollits a tot l’Estat espanyol dels 15.000 que l’Estat es va oferir a acollir. Això també és Marca España.

Estem parlant de la crisi humanitària més gran des de la Segona Guerra Mundial i no podem quedar-nos de braços plegats. Ens trobem amb una Europa que està vulnerant el dret a l’asil i els drets humans de qui fuig de la guerra i la barbàrie. No hi ha una “crisi de refugiats”. Europa és molt gran i és capaç d’integrar-los. El que tenim és una crisi del projecte europeu. No falta molt perquè les portes d’entrada puguin ser les costes espanyoles. Llavors sí, exigirem que Europa sigui solidaria i actuï amb rapidesa i fermesa, a diferència de la paràlisi política que el nostre govern ha legitimat.

No ens deixem dominar per la paràlisi d’alguns polítics incompetents i mantinguem la mobilització i la consciència activa!