L'eterna joventut

Em crida l'atenció en veure-la passar, tan eixelebrada i sorollosa al costat d'unes i d'altres, i alhora tan sigil·losa per a no ofendre'm. La veritat és que, en un temps no gaire llunyà, vam ser grans companyes i ningú era capaç de separar-nos. Juntes vam descobrir milers d'emocions que ens van fer riure i plorar, ballar i emprendre aventures sense importar-nos res més que nosaltres dues. Juntes vivíem el moment.

M'alegro d'haver descobert, amb ella, un valuós temps que fins i tot, avui, a vegades el trobo a faltar i em pregunto per què vam haver de separar-nos tan ràpid, si ella era la meva estrella bessona, la que encara avui m'il·lumina quan sento que necessito una mica de descans. La veig passar de nou, eixelebrada i es gira a mirar-me, em somriu, em fa l'ullet i segueix el seu camí, envoltada de milions com ella.

Ella és la meva amiga, amb la que vaig fer les majors bogeries, amb la que vaig estimar sense pensar en el demà, tan sols despertava cada matí abraçada a ella i ens prometíem no allunyar-nos mai l'una de l'altra. Però un matí, no sé com, ella se'n va anar, o vaig ser jo, no ho sé, fins i tot no recordo molt bé si ens vàrem acomiadar, crec que no.

Avui, en conversar tranquil·lament amb ella, sense rancors, ens hem tornat a trobar i som conscients que res ja ens separarà mai perquè entenem que som ànimes bessones. Et demano que no caminis sigil·losa mai més, que facis molt soroll quan passis al meu costat per a no oblidar-te amiga meva, companya de tots aquells que van saber viure amb tu en total plenitud.

Adeu, eterna joventut, torna a visitar-me de tant en tant.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.