Excel·lència visual i pèrdua anímica

La factoria Disney reprèn el seu emblemàtic clàssic animat que, basat en la potent obra de l'escriptor britànic (nascut a l'Índia) Rudyard Kipling, ha acompanyat a tantes generacions des de 1967 amb la seva poderosa adaptació a la pantalla de la bellíssima, al·legòrica i famosa història sobre el creixement.

Aquesta nova versió, comptant amb un apartat tècnic realment impressionant que fusiona amb excel·lència imatges reals amb altres hiperrealistes generades per ordinador (i que obre la porta a infinites possibilitats futures), no aconsegueix, però, reviure l'especial i entranyable atmosfera de la seva predecessora (la que fou la darrera producció en vida de Walt Disney i que dirigí el talentós animador Wolfgang Reitherman).

Menys alegre, més fosca i més centrada en l'espectacularitat i en l'acció pròpia d'una història de supervivència, aquesta nova revisió de la famosa història del nen criat a la selva la signa des de la direcció el competent cineasta novaiorquès Jon Favreau, molt reconegut per la seva adaptació al cinema de la saga Iron Man.

Estèticament i narrativament el resultat de El libro de la selva és molt espectacular i absorbent. I el seu protagonista, el joveníssim i debutant Neel Sethi, encarna amb molt d'encant a Mowgly. Però la pel·lícula perd tot el seu especial pes a escala temàtica i, el que encara es percep més, no compta amb la seva profunda, meravellada, màgica i dolça ànima. Un festival pels ulls que no acaba d'arribar al cor tant com es podria esperar.

El millor: Els efectes visuals, que aconsegueixen un realisme espectacular integrant el món digital amb el real.

El pitjor: La falta de l'esperit que captivava en la versió de 1967 i que queda perdut entre les tendències actuals més enfocades en la materialitat.