Façana

Aquest dijous he vist com uns operaris estaven netejant unes pintades a la façana d'una casa que feia poc que s'havia remodelat i estava impol·luta fins que algú, a cop d'esprai, va decidir que calia embrutar-la i, de pas, tocar la pera als qui hi vivien i havien fet un esforç de butxaca per contribuir a embellir l'entorn i el paisatge urbà en general.

No acabo d'entendre això de les pintades als carrers de la ciutat, de fet em crea com un rebuig i una agressió visual. No té res a veure amb els grafits que fan veritables artistes en espais cedits a tal efecte, els quals donen vida amb la seva creativitat. Fa poc temps vaig viatjar a la ciutat italiana d’Alba, en un dels agermanaments culturals amb la nostra ciutat, i ens cridava l'atenció no veure-hi cap pintada. “Potser és que porten més anys d'avantatge”, deia algú. “Deuen castigar aquell que embruta”, pensàvem tots, i recordava que a Sant Cugat, durant un temps, no sé si encara es fa, si enxampaven algu embrutant l’espai públic o fent malbé el mobiliari urbà li donaven l’opció o bé de pagar una multa o bé de netejar pintades com a mesura exemplar.

Molts dels protagonistes eren menors i, quan demanaven permís als pares, aquests s'estimaven més pagar la sanció que no pas que el nen o la nena sabessin en primera persona el que costa netejar allò que ells embruten. I així, a cop de talonari, tapaven les vergonyes dels fills. Una bona manera d'educar, això sí, molta façana.