En memòria de Joan Rovira

L’amic Joan Rovira ens ha deixat a 79 anys. Però qui era, Joan Rovira? Joan Rovira havia estat professor de filosofia de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona i, per bé que era terrassenc de naixement, era santcugatenc d’adopció. Si més no, ho va ser durant una bona colla d’anys, trenta pel cap baix. Jo, personalment, tinc un munt de records vinculats a la seva persona, sobretot en les famoses tertúlies que havíem compartit al Mesón. 

En Joan Rovira era un conversador nat. No d’aquells que comencen a parlar i no acaben, sinó dels que parlen en la mateixa mesura que escolten. Quan escolten, reflexionen, i quan parlen, diuen coses que fan reflexionar els altres. Era també un home divertit, la viva imatge del savi despistat, amb una vida plena d’anècdotes, com ara l’error de traducció que va cometre en un hotel de Valladolid en preguntar a quina hora el despertarien per esmorzar. Rovira va dir: “Por favor, ¿aquí, a qué hora chillan?”, i el recepcionista de l’hotel li va respondre: “Aquí no chillamos, señor”. Rovira era també un home arrauxat, i una vegada, tot just acabar un sopar de comiat a una estudiant, va decidir anar a Itàlia amb quatre col·legues en un Dauphine i van acabar a Kabul. Cinc en un Dauphine, a Kabul!

Un gran amic de Joan Rovira va ser Xavier Fornells, amb qui va mantenir una amistat de quaranta anys. De fet, fou Rovira qui va influir en la decisió de Fornells, celranenc d’origen, de viure a Sant Cugat. El dia de Cap d’Any, Fornells va preguntar a Joan Rovira quin era el seu desig per al 2020, i aquest li va respondre: “La llibertat dels presos polítics!” El meu record en el teu darrer viatge, amic Joan.