Algú haurà de fer justícia algun dia i reconèixer la tasca incansable que Junts per Sant Cugat duu a terme per tal de mantenir viu el record de Marta Ferrusola. I és que el missatge subjacent de pràcticament tot allò que fan es resumeix en dos dels grans èxits de l'exprimera dama: "És com si ens haguessin entrat lladres a casa" i "Catalunya no s'ho mereix això", to altiu inclòs.
Podríem trobar-ne mostres cada setmana, però el darrer exemple l'hem vist al voltant d'un Ragull Centre que, entre altres coses, implica 2 blocs d'11 plantes i més de 70 habitatges de protecció oficial. Evidentment, de tot es pot discutir, però penso que no és agosarat demanar ni que sigui una miqueta de vergonya als qui han construït un model de ciutat que ha expulsat generacions senceres.
Ho han fet, a més a més, de manera plenament conscient, plenament classista i -això és d'agrair- sense amagar-se'n. Ho deia Mercè Conesa amb tranquil·litat fa temps ("Sant Cugat expulsa, totes les ciutats expulsen"), ho deia l'antiga tinenta d'alcalde de Polítiques de Cicle de Vida, Progrés Social i Habitatge (sic) quan deixava anar que si algú no es podia permetre viure a Sant Cugat sempre podia marxar a Rubí o Cerdanyola, i ho tornaven a dir, amb altres paraules, alguns regidors al ple de dilluns passat.
Nosaltres sempre hem dit que una de les nostres prioritats principals és que ningú més hagi de marxar contra la seva voluntat de la seva ciutat. Som plenament conscients que no és un problema exclusiu nostre i que el veritable problema és que l'habitatge, un dret bàsic, estigui subjecte al mercat. Alguns, però, estem decidits a aprofitar totes les opcions per tal de combatre'ho.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.