Festival: [m] conjunt de manifestacions artístiques o culturals, generalment amb carácter periòdic.
En realitat, però, pels participants un festival és molt més que això. Per norma general, representa fer moltíssimes hores de viatge (amb un transport poc còmode, com un autobus) i passar uns dies fora de casa (potser són els únics dies de vacances durant tot l’any!). Simbolitza també conèixer gent nova, amb gustos i tradicions diferents que es poden allunyar totalment de la pròpia. Això també et porta a aprendre un idioma diferent (o fer veure que l’entens i el parles) i desenvolupar la capacitat pròpia de comunicació no verbal.
Doncs això és el que he fet aquest cap de setmana amb el Grup Mediterrània i els Bastoners de Sant Cugat: hem anat al Festival folklòric de Pevidém (Portugal). En una mateixa tarda, en una mateixa plaça, en un mateix escenari es van poder veure 9 mostres de cultura diferents. Allà, cadascú mostrava el millor d’ell mateix i de la seva terra, mentre el públic s’ho mirava tot amb cara de sorpresa.
Jo desconfiava, al prinicpi, que les nostres danses agradessin al públic ja adormit per l’hora que era, però la meva gran sorpresa va ser veure que no només estaven encantats amb el grup folklòric català, que va fer sonar els Segadors a Portugal, sinó que no van tenir cap mena de dubte a l’hora de pujar ells mateixos a l’escenari per compartir una dansa amb nosaltres.
Així, els festivals no només són aglomeracions de gent (jove) que crida quan veu el seu cantant preferit dalt de l’escenari, sinó que són un creuament cultural en tota regla, sí senyor!
En realitat, però, pels participants un festival és molt més que això. Per norma general, representa fer moltíssimes hores de viatge (amb un transport poc còmode, com un autobus) i passar uns dies fora de casa (potser són els únics dies de vacances durant tot l’any!). Simbolitza també conèixer gent nova, amb gustos i tradicions diferents que es poden allunyar totalment de la pròpia. Això també et porta a aprendre un idioma diferent (o fer veure que l’entens i el parles) i desenvolupar la capacitat pròpia de comunicació no verbal.
Doncs això és el que he fet aquest cap de setmana amb el Grup Mediterrània i els Bastoners de Sant Cugat: hem anat al Festival folklòric de Pevidém (Portugal). En una mateixa tarda, en una mateixa plaça, en un mateix escenari es van poder veure 9 mostres de cultura diferents. Allà, cadascú mostrava el millor d’ell mateix i de la seva terra, mentre el públic s’ho mirava tot amb cara de sorpresa.
Jo desconfiava, al prinicpi, que les nostres danses agradessin al públic ja adormit per l’hora que era, però la meva gran sorpresa va ser veure que no només estaven encantats amb el grup folklòric català, que va fer sonar els Segadors a Portugal, sinó que no van tenir cap mena de dubte a l’hora de pujar ells mateixos a l’escenari per compartir una dansa amb nosaltres.
Així, els festivals no només són aglomeracions de gent (jove) que crida quan veu el seu cantant preferit dalt de l’escenari, sinó que són un creuament cultural en tota regla, sí senyor!