Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Hi ha senyals de prohibit aparcar que a sota posa “Inclús motos damunt vorera”, és a dir, emfatitzant que –a més dels cotxes a la calçada- allà tampoc hi poden aparcar les motocicletes per on passen els vianants. Cal? D’aquesta senyalització extra es dedueix que allà on no hi són les motocicletes tenen carta blanca per aparcar damunt de la vorera. I no és així.
A Nova York, els autobusos urbans mostren uns cartells en què posa: “No spitting, no eating, no drinking, no shouting, no talking with driver”, és a dir, una prohibició específica d’escupir, menjar, veure, cridar i parlar amb el conductor. De seguida em vaig preguntar si aquest penta-veto era una autorització implícita a pujar-hi un hipopòtam, un ala-delta o un mísil amb cap nuclear.
Espero que la llei òmnibus (bé, ara les tres o quatre lleis òmnibus) compleixi el seu objectiu de fer més simple la relació entre administració i administrat. No sé –em sembla que no- si contempla algún capítol dedicat a les prohibicions inútils. M’explico: no és que sigui inútil la prohibició sinó haver-la de dir reiteradament. S’imaginen la de diners que ens estalviariem eliminant aquestes prohibicions que –d’altra banda- ens tracten a tots plegats una mica de societat idiota?
Prohibit aparcar és prohibit aparcar aquí i –com diria Carod- a la República Popular de la Xina. (Bé, a la Xina és possible que si aparques allà on no toca, enlloc d’una grua vingui una màquina que et fon el cotxe i de l’acer resultant en fan tres utilitaris). En uns temps en què tenim una allau d’informació cal que els missatges que arriben dels encarregats de gestionar la cosa pública siguin simples, unívocs i austers.
Per què me’n diuen dels “terminanment”? Quina diferència hi hauria d’haver entre “Queda prohibit el bany” de “Queda terminanment prohibit el bany”? Que potser la primera prohibició és una mica menys prohibició? O és que no ens la creiem? Aquí podria estar una de les claus. Després d’anys de dictadura ens hem acabat pensant que per prohibir l’administració ha de demanar o permís o perdó. I no: hi ha llocs on no és pot aparcar i d’altres on no es pot banyar. Ah, i la pròxima vegada que em diguin que en un contenidor groc no hi puc llançar ni cartrons, ni taps de cava, ni xapes d’ampolla, ni vidres, ni bombetes, ni piles, hi llançaré l’hipopòtam que em vaig deixar en un autobús de Nova York.
Segueix @jofrellombart al twitter
A Nova York, els autobusos urbans mostren uns cartells en què posa: “No spitting, no eating, no drinking, no shouting, no talking with driver”, és a dir, una prohibició específica d’escupir, menjar, veure, cridar i parlar amb el conductor. De seguida em vaig preguntar si aquest penta-veto era una autorització implícita a pujar-hi un hipopòtam, un ala-delta o un mísil amb cap nuclear.
Espero que la llei òmnibus (bé, ara les tres o quatre lleis òmnibus) compleixi el seu objectiu de fer més simple la relació entre administració i administrat. No sé –em sembla que no- si contempla algún capítol dedicat a les prohibicions inútils. M’explico: no és que sigui inútil la prohibició sinó haver-la de dir reiteradament. S’imaginen la de diners que ens estalviariem eliminant aquestes prohibicions que –d’altra banda- ens tracten a tots plegats una mica de societat idiota?
Prohibit aparcar és prohibit aparcar aquí i –com diria Carod- a la República Popular de la Xina. (Bé, a la Xina és possible que si aparques allà on no toca, enlloc d’una grua vingui una màquina que et fon el cotxe i de l’acer resultant en fan tres utilitaris). En uns temps en què tenim una allau d’informació cal que els missatges que arriben dels encarregats de gestionar la cosa pública siguin simples, unívocs i austers.
Per què me’n diuen dels “terminanment”? Quina diferència hi hauria d’haver entre “Queda prohibit el bany” de “Queda terminanment prohibit el bany”? Que potser la primera prohibició és una mica menys prohibició? O és que no ens la creiem? Aquí podria estar una de les claus. Després d’anys de dictadura ens hem acabat pensant que per prohibir l’administració ha de demanar o permís o perdó. I no: hi ha llocs on no és pot aparcar i d’altres on no es pot banyar. Ah, i la pròxima vegada que em diguin que en un contenidor groc no hi puc llançar ni cartrons, ni taps de cava, ni xapes d’ampolla, ni vidres, ni bombetes, ni piles, hi llançaré l’hipopòtam que em vaig deixar en un autobús de Nova York.
Segueix @jofrellombart al twitter
