Fins on arribarem?

Al meu entendre, l’observació de l’amic Xirgo val tant pel Govern com per als consistoris municipals més d’una vegada. La causa neix a conseqüència de la pluralitat de punts de vista dels nostres representants a qualsevol òrgan de govern, la qual cosa demostra la riquesa d’opinions. Però no solament d’això, doncs és evident que si escoltem amb atenció les seves intervencions comprovarem que, molt sovint, la motivació principal és les ganes de protagonisme i voler demostrar la vàlua (?) personal des de la tribuna, simplement per ocupar el temps reglamentari, molt més que per diferències filosòfiques de partit.

La prova està en la reiteració dels comentaris o discrepàncies entre intervencions dels portaveus o per al·lusions personals de diferents sessions, simplement, allò que diem la cançó de l’enfadós, una i mil vegades. Evitar aquests abusos requereix esmerçar una mica de temps.

Com fer-ho?

Serà possible modificar com cal el reglament corresponent dels respectius òrgans de govern (Ajuntaments, Consells comarcals o Parlament) per estalviar costos i sobretot guanyar temps en la tramitació de qualsevol proposta? Parlo simplement d’aplicar el sentit comú i d’estimular l’interès de la ciutadania pels temes d’interès públic.

Des de la constitució del nou Govern i Parlament, aquest tema adquireix especial rellevància perquè tenen limitacions al seu mandat popular (encara que amb certa elasticitat). La majoria de diputats, ben segur, desitja que arribi a bon port la Independència de Catalunya, però només l’assolirem -com va dir el M.H. President Puigdemont- si la majoria parlamentària aplica el seny i valora el factor temps. Entenc que no fer-ho pot implicar demores provocades, precisament, per a poder justificar incompliment del “pacte de governabilitat i estabilitat parlamentaria”, que prou temps ens ha fet perdre, i algun dels tres integrants (CDC-CUP-ERC) podria aprofitar-ho a la vista dels seus procediments interns.

El temps és or!

Sovint penso que un dels errors dels nostres càrrecs electes és creure que la ciutadania, un cop ha votat, se n’oblida de la gestió diària que tantes conseqüències ens porta. No perdeu més temps càrrecs electes. Tanmateix en tindrem prou d’entrebancs amb els provinents del Govern central que segueix ignorant, i no cita mai, la CIDH (Carta internacional de Drets Humans) que recull tres Tractats signats pel Rei d’Espanya (1977) que són el de Drets Humans, el de Drets Civils i Polítics i el de Drets econòmics, socials i culturals. (B.O.E. 30.4.1977).

I ara resulta que el Rei Felip VI (fill del signant) es nega a rebre a la Presidenta del Parlament de Catalunya i al President de Catalunya. Tant se val. Tot plegat si no fes riure, faria plorar. Ciutadans: Esmolem ben bé les eines!