Fins a quedar-nos afònics

Des de fa ja molts anys que el Sant Cugat que habitem lluita per trencar l'estigma de ciutat dormitori, residencial, on mai hi passa res. Una ciutat muda, una ciutat que no sona. Però avui vinc a defensar que ja està bé de repetir aquest karma. Perquè part de la gent que hi viu continua treballant i teixint vincles de proximitat per a fer-se seus els espais, les places, els carrers. I així poder mantenir ni que sigui una ínfima essència d'aquest tros de món que ens ha vist créixer.

Un dels projectes que malda per trencar amb aquest mantra de ciutat que emmudeix és l'Afònic, el karaoke que aviat celebrarà un any d'existència, emplaçat a la zona dels cinemes. Un espai viu on la música ens fa de fil conductor als vespres que abans eren descafeïnats. El lloc ple de colors i de llums on trobar-nos i oblidar que a fora fa fred.

Ja ho diu la dita popular, que "Qui canta, els seus mals espanta". I a l'Afònic cantem junts i somriem, i per unes hores no és la ciutat la que emmudeix sinó que som nosaltres. Fins a quedar-nos afònics.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.