La Flama de la llengua

La Flama del Canigó s'ha construït sobre nombroses càrregues simbòliques. El fet és ben senzill, però: la flama és la llengua catalana, que cadascun de nosaltres mantenim i distribuïm. El simbolisme comença, cada any, el cap de setmana abans de Sant Joan. Una munió de dones i homes fan l'ascensió a la pica amb feixines de llenya que porten dels seus pobles, viles i ciutats. Combustible que es barreja i apila, fins a la nit del 22 al 23 de juny, que s'encendrà amb la flama que durant tot l'any s'ha reservat al Castellet de Perpinyà.

Acompanyats per molts membres dels equips de foc, tres persones del Cercle de Joves de Perpinyà celebren la renovació de la flama: el foc vell encén el foc nou. Es llegeix el missatge i, amb la negror de la nit, comencen a davallar del cim amb fanals i torxes, i comença la distribució per tots els racons dels Països Catalans. Després, amb bicicleta, vehicles diversos i, fins i tot, portada per caminants, la flama anirà arribant als diferents pobles, viles i ciutats.

A Sant Cugat fa 17 anys que la Flama portada del Canigó encén la foguera de Sant Joan. De l'esforç de tantes i tantes persones, per fer-nos arribar una guspira del cim del Canigó, en fem festa. La festa en què moltes entitats de la ciutat participen i fan seva. Cada any, amb alguna càrrega simbòlica més: enguany els Caparrots de Sant Cugat ens han proposat a tothom que portem branquillons secs i estelles de fusta per encendre la foguera. Que és de tots, que és nostra perquè el foc nou que ve del Canigó ens renova la flama de la llengua catalana.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.