Fomentar la corresponsabilitat és la millor revolució

En la majoria dels estudis que s’han fet sobre igualtat entre homes i dones hi ha una dada que es manté, que no canvia, tot i els avenços que hem fet les dones en camps com el professional o l’acadèmic. Segons dades de l’IDESCAT, les dones ocupades duen a terme el 64% de les feines de casa i, fins i tot, quan els homes estan a l’atur. Les dones som qui tenim cura de la llar, dels nostres fills i filles quan són petits i dels nostres pares i mares quan ja no es poden valdre per ells mateixos.

Som les garants de la dependència. Fomentar la corresponsabilitat en l’àmbit de la cura significa dues coses: fer valdre el paper de la majoria de dones que han dedicat la seva vida a fer la de la resta molt més fàcil (mares, àvies, tietes) i visibilitzar els desequilibris que encara existeixen en aquest àmbit més privat, el de la llar.

Mesures com l’ampliació del permís de paternitat i lleis com la de la reforma horària ens ajudaran a aconseguir un millor equilibri entre els temps que homes i dones dediquem a la llar i a la cura dels altres i a poder conciliar les feines amb les vides personals.

Aquest any a Sant Cugat hem intentat fer un programa d’activitats (gràcies a totes les entitats que hi han volgut participar) que, entre altres coses, facilités un espai de reflexió sobre la corresponsabilitat entre homes i dones, perquè, tot i les llibertats i drets que les dones hem aconseguit, hi ha encara molt camí a recórrer. Homes i dones, junts. La revolució la farem, també, des de casa.

La il·lustració que acompanya el meu article ha estat escollida d’entre les propostes presentades enguany al Concurs de cartells del Dia Internacional de la dona 2019 que fa l’Escola d’Art de Sant Cugat. És de l’Àlex Arrabal Sedeño.

Enhorabona!