La força de la memòria

Ara fa uns dies, el meu amic Joel Joan va fer una piulada en què deia això: "Deixem de commemorar derrotes que ens autonomitzen. Canviem el xip. Passem a celebrar victòries com la del poble l'1-O. La victòria comença en nosaltres". Em sembla una bona reflexió i en subscric fil per randa l'esperit que la mou i l'assertivitat que demana. Ve a dir-nos que deixem de practicar aquest esport tan català de l'autoplany i que el substituïm pel de l'autoestima. 

L'1-O vam fer una gesta que va admirar tot el planeta, i la vam fer amb èxit, magistralment, amb una fermesa que va despullar un Estat dictatorial com l'espanyol. La seva violència va ser derrotada per la fermesa d'un poble democràtic que volia votar i que va votar.

Tanmateix, jo no sóc partidari de deixar de commemorar l'Onze de Setembre. No crec que l'11-S i l'1-O s'excloguin l'un a l'altre. Cal preservar el primer perquè sense la seva memòria mai no hauríem fet un 1-O. Som una vella nació d'Europa i cap règim espanyol no ha pogut esborrar-nos del mapa. 

Va ser en Joel, justament, qui deia el 2001: "Necessito saber d'on vinc per saber on vaig". Doncs bé, d'això es tracta. Una altra cosa serà en una Catalunya Estat. Aleshores sí, aleshores la Diada Nacional de Catalunya haurà de ser, com és lògic, la del Dia de la Independència. 

Enguany, però, amb la COVID-19, tot és diferent, i a Sant Cugat, la representació d'entitats i partits ha quedat restringida a sis persones. No hi fa res. L'important és que tinguem clar que en aquesta vida no hi ha objectiu més noble i just que la llibertat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.