Gandía Shore

Un producte televisiu més basat en aquesta nova fauna que tant triomfa a programes com Quién quiere casarse con mi hijo i que fins i tot té nom (tróspidos).

Grans audiències i al mateix temps grans quantitats de crítiques per bona part de la societat.

Prepotència, analfabetisme, ignorància, passivitat, violència, sexe, alcohol… Ho té tot per considerar els protagonistes (que com he llegit, confonen les hormones amb les neurones) models a no seguir.

Però les crítiques que rep només tenen sentit si qui les fa està convençut que la televisió ha de ser el principal canal d’educació de la societat; i com que jo no penso així, m’ho miro com un espectacle. I com a espectacle no està gens malament perquè jo ric més amb Gandía Shore que amb alguns programes de comèdia recentment estrenats com Señoras que.

Els gags són insuperables i ni personatges ficticis estereotipats fins a l’extrem com Mauricio Colmenero, Antonio Recio o Amador Rivas hi estarien a l’altura.

Segueix @bernatbella a twitter