Gent gran i COVID-19

En aquest duríssim confinament, he passat per totes les fases que mai hagués imaginat, i sorprenentment segueixo centrada en el més important, la lluita i l'esperança. He dividit el meu temps en diferents apartats, cuidar la meva família tornant a crear el niu que jo creia que ja estava tancat; cuidar de les meves amigues; mantenir l'activitat professional i pensar noves idees per als meus clients, i ser la més ben preparada quan tot això acabi. 

Però el que més esforços m'ha demanat ha estat el compromís que vaig prendre, ara fa un any, amb l'associació ASFAREST, per millorar la vida de les persones de la Residència Sant Cugat, entre les quals hi ha la meva mare. Tinc el cor dividit entre la preocupació i la tristesa. Preocupació per les persones que tenen cura de la meva mare i tota la situació externa que els envolta. Tristesa infinita per no haver pogut evitar el que jo creia que sí que era evitable. 

Dins la residència hi ha una lluita contra la decadència de la vellesa, i això s'hi ha sumat la Covid 19. El virus, que afecta desmesuradament la fragilitat dels que un dia van ser dones i homes forts, independents, que van gastar tota l'energia per aconseguir l'estat del benestar que avui gaudim, i de les llibertats que a ells els van prendre. I nosaltres, en lloc d'estar a l'altura, de lluitar amb les dents per dignificar el seu llegat, ens permetem abandonar-los, a la seva sort. 

Com a societat no hem estat a l'altura, i hem permès que les empreses privades s'enriqueixin amb el seu darrer camí i casa, a causa dels vergonyosos concursos que han licitat els governants. Sí, vostès, els que diuen que ens cuiden, han oblidat el seu passat, i sense passat no es pot construir un futur. 

"La vejez... es la antesala de lo inevitable, el último camino transitable ante la duda... ¿qué vendrá después; La vejez es todo el equipaje de una vida, dispuesto ante la puerta de salida por la que no se puede ya volver..." Alberto Cortez