Gent que fa poble

Aquest dissabte la plaça de l'Estació de Valldoreix era una festa. Entitats i artesans havien muntat la paradeta i mostraven la feina feta. També hi havia un escenari des d'on, primer feien música un conjunt molt jove i després es donaven els premis del concurs de cartells.

Allà hi eren artesans, brocanters, Espai Jove, Cau Amic, Marxosos, AAVV La Serreta, Veïns Progressistes, Harmonia, Espiral... Cadascú mostrava la feina feta.

El que més em va cridar l'atenció, però, va ser la gent. Els que participàvem en la Fira d'Entitats, els que venien a veure que i alguns que, de passada al mercadet, s'aturaven a mirar. No paraven de saludar gent, de xerrar, ara amb aquest, després amb l'altre. Era com un veritable poble on tothom es coneixia i se saludava.

Vaig tenir la mateixa sensació en altres actes de la Festa Major on vaig participar. La mateixa gent que ara li tocava organitzar l'activitat o bé participar-hi en la d'una altra entitat. Gent activa, alegre, dinàmica. Gent que fa poble.

Arribats aquí, torno a plantejar la sensació que tinc i que altres vegades ja he plantejat. A Valldoreix hi ha dos corrents de veïnat; els que fan poble i els que s'ho prenen com a una ciutat jardí. Entre una gent activa que participa en els afers del poble i altres que venen només a fruir de l'entorn.

Tots tenim dret a fruir del nostre entorn, és veritat. El que constato, però, és l'actitud passiva dels que només vénen a fruir de l'entorn. Dels que interpreten l'accepció "ciutat jardí" com a sinònim de "jo pago impostos i tinc el dret a tot".

Avui, a Valldoreix, les dos corrents estan als plats de la balança. Qui tingui més pes, marcarà el futur del poble.