Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El DIEC-2 no el recull, però, pel Termcat, gentrificació és un mot que s’empra per a descriure el «procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (...) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres i amb llocs de treball precaris». Si no fos per aquesta conseqüència, gairebé podria semblar bonic, oi?
El terme, i el fet, es va encunyar a Londres, però s’ha estès a totes les ciutats opulentes del primer món. Inevitablement, ha acabat per configurar-ne el quart. A Sant Cugat l’hem viscut —i encara el vivim— amb episodis que han tocat el voraviu d’alguns romàntics, però davant de la indiferència general. Si ens comparem amb els entorns urbans més immediats, és evident que hem solucionat força bé el model de ciutat a partir del creixement de la segona meitat del segle passat. Però, compte!, que la gentrificació no ens faci morir d’èxit.
Segurament soc un d’aquells romàntics, sí. M’agradava el Cata quan t’hi trobaves en Häsler que esmolava els pinzells. M’agradava el trencadís de Carré Mobles. Fa pocs dies sopava a l’antic Mesón. Confesso que s’hi menja bé, però ens vam quedar a la terrassa. Sincerament, no tenia esma per trobar els ulls de Ferrater o Ramon Barnils a l’espai més baixet del final de la barra, ara no els hi podríem mantenir la mirada.
La gentrificació és, sobretot, cultural, i comporta mediocritat. De la terrassa estant em vaig fixar que, on havia estat Cal Boter negre, ara hi fan “vivendes” (sic), no habitatges.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.