Godmar, abat de Sant Cugat i bisbe de Girona

A la història hi ha personatges que, a desgrat de la seva brillant trajectòria, no acaben de ser recordats. Un bon exemple és l’abat Godmar de Sant Cugat del Vallès. Aquest important monjo del segle x va tenir la mala fortuna de viure entre altres dos abadiats sobresortints, el de Donadéu i el d’Odó, que l’han eclipsat. Donadéu és l’abat que, l’any 910, es presenta davant del comte i del bisbe de Barcelona i els demana que li atorguin terres a l’altra banda del riu Llobregat, que el monestir s’encarregaria de colonitzar, alhora que atendria les necessitats espirituals dels pagesos que s’hi establissin. Encara, el 917 assoleix que els vescomtes Ermengard i Udalard, senyors del castell de Subirats, li donin l’alou dels Espiells, on ara hi ha una de les més prestigioses caves catalanes.

Odó és l’altra gran figura. És el formador del domini territorial del monestir, ampliant nuclis de possessió amb permutes i compres. Després de 15 anys com a simple diaca, a la mort de l’abat Joan causada pels sarraïns, és escollit pel càrrec passant per davant dels preveres. Aconsegueix més donacions de terres al Penedès i l’Anoia, de manera que en la Butlla de confirmació de béns de l’any 1002, el monestir té propietats en 92 municipis actuals de Catalunya. També és l’iniciador de la nova església romànica que dirigí l’arquitecte Fedanci. Anomenat alhora bisbe de Girona, morirà el 1010 conseqüència de les ferides rebudes en l’expedició dels catalans a Còrdova.

Gotmar, un personatge poc conegut

Si Odó va ser simultàniament abat i bisbe, abans que ell ho havia estat Godmar. Aquesta circumstància és prou important per esbrinar qui fou el personatge. La primera notícia seva data de l’any 938, quan era un simple monjo de Sant Cugat. En aquest moment va formar part de la comitiva comtal que anà a veure el rei dels francs, Lluís d’Ultramar, que es trobava a Breisach. Godmar mostrà els seus dots diplomàtics i assolí dos privilegis reials de confirmació de béns, un per al monestir de Ripoll i altre per a Sant Cugat. Per desgràcia, aquest darrer es va perdre, però apareix citat en el posterior del rei Lotari (986). L’historiador Raimon d’Abadal pensava que en ell, el rei ratificava al monestir la possessió de l’extens domini de Calders i el Vendrell, que un segle més tard serà objecte de disputa amb la noblesa. 

L’any 942, el comte Sunyer de Barcelona va trametre una ambaixada de pau al califa de Còrdova. Per això hi envia els diplomàtics més hàbils per manifestar la bona voluntat del comte i establir un pacte de no-agressió. El monjo Godmar fou un dels homes triats. Però, anar a Còrdova significava, també, accedir a les biblioteques de la ciutat i fins i tot la possibilitat d’obtenir algunes còpies de llibres. Per això calia un regal important i res millor que portar-hi un altre llibre que no tinguessin. Així, doncs, Godmar va escriure una història dels reis francs i el traduí a l’àrab en l’escriptori monàstic de Sant Cugat. Per desgràcia l’obra s’ha perdut, malgrat en parlin diverses fonts. Tampoc sabem si el bescanvi fou el llibre d’Aritmètica de què parlava Moixó de Francolí.

Dos anys més tard, el 944, Godmar tornà a visitar el rei, aquesta vegada a la ciutat de Laón. Fruit del viatge fou un nou diploma destinat al monestir de Sant Pere de Roda, en què es diu que ja era abat de Sant Cugat. Aquestes intervencions a favor d’altres cenobis fan pensar que s’havia convertit en una figura cabdal del monaquisme català del moment. Encara aconseguí un altre privilegi a favor d’Adalbert i els seus germans, en el qual el rei ja el tracta d’abat i bisbe de Girona. Va ser, doncs, el primer personatge que assolí les dues dignitats eclesiàstiques, abans d’Arnulf, abat de Ripoll i bisbe de Girona, d’Odó, també abat de Sant Cugat i bisbe de Girona i del gran Oliva, abat de Cuixà, Ripoll i bisbe de Vic.