Gràcies

La Candelera ens ha deixat un dia humit i ple de sensacions a les nostres vides. Quan canviem de mes, pensem com tot va tan de pressa i com el poble, la vida i l'entorn canvien. He passejat de bon matí aquest divendres pel poble. M'aturava a xerrar amb els amics (des de la jubilació hi ha més temps per fer-ho), i mirava amb cares de complicitat a qui portava llaços o símbols grocs, per demanar la llibertat dels presos polítics, dignitat i democràcia.

I tot pensant en l'article he volgut acabar una etapa de col·laboració primer al Diari de Sant Cugat fins avui al TOT digital. Penso que cal deixar pas a altres veus en un desig d'obrir el ventall d'opinions santcugatenques. He viscut aquest món de la informació local de prop i m'ha agradat col·laborar-hi. Des de les redaccions de rambla del Celler o al carrer Xerric fins avui al local de Sant Antoni, tot ha marcat un bon ritme periodístic a la vila.

Ara necessito buscar espais diferents per seguir escrivint. Amb els articles he procurat fer arribar el que pensava del poble, de les relacions o/i o situacions de vida i de què ha estat i és per mi Sant Cugat. Gràcies als responsables de les publicacions que m'han possibilitat fer-ho, als companys del Diari, del Consell Editorial i del TOT per fer poble, a la família i amics que m'heu ajudat a revisar i millorar els articles i a tots vosaltres que fins avui heu trobat motius per llegir-me.

Una abraçada i fins a sempre.