Gràcies, Marta

Incansable, elegant, tossuda, perseverant, treballadora, enèrgica... Són només alguns dels adjectius que em venen al cap quan penso en la Marta Martí, que ha estat 34 anys al capdavant de la Junta de Sant Cugat de l'Associació Catalunya Contra el Càncer. Fa uns 10 anys que presento el sopar benèfic anual de l'entitat i ja hi ha poques coses que em sorprenen d'aquella nit; hi ha la subhasta, la tómbola, una actuació, el sorteig amb el tiquet de l'entrada... tot sota control.

Però aquest 10 de març no tot va ser com m'imaginava. Era el moment dels parlaments i la Marta va explicar que havia estat ingressada a l'hospital i que fins i tot havia demanat l'alta voluntària per poder ser al sopar. Fins aquí res que jo no sabés. Però va continuar. Contenint les llàgrimes va anunciar que deixava la presidència de l'entitat; amb el cor hi estaria sempre lligada, però el cos li reclamava un alto.

He d'admetre que, malgrat saber que està delicada de salut, no m'ho esperava. De fet, ho sabien molt poques persones: no sé per què, però me la imagino dubtant fins a l'últim moment, pujant a la tarima, acostant-se al faristol, sense tenir clar si ho deia o no ho deia.

La Marta és una dona amb molta personalitat i empenta, serà impossible no trobar-la a faltar, però sé que qui n'agafi el relleu s'hi deixarà la pell i estarà a l'altura. No sé qui serà però el que tinc clar és que serà una dona. Què ho fa que en entitats tan rellevants com aquesta, una associació que lluita contra el càncer, qui ho dona tot sense esperar res a canvi sempre són dones? A totes elles, molta sort. I a tu, Marta, moltes, moltíssimes gràcies.