Guerra i pau

S'atribueix erròniament a Juli César la dita de Vegeci Si vis pacem, para bellum, «Si vols pau, prepara la guerra». Des del segle IV ha alimentat infinitat de doctrines geopolítiques entre les quals, les napoleòniques o nazis i l'enrocament a ambdues bandes del teló d'acer que ens va dur els temps tenebrosos de la Guerra Freda. És a dir, la màxima no ha fet més que recórrer la història en constant contradicció i engreixant, això sí, la primera indústria mundial per xifra de negoci: la militar, que li ret homenatge amb el nom del calibre balístic més conegut, nou mil·límetres parabellum.

Assistim a l'enèsima ensopegada: en nom de democràcia i valors s'envien armes a milícies que les empren fa temps contra el seu propi poble uns kilòmetres més a l'est. Pel dret d'autodeterminació dels pobles s'afegeixen estats a aliances obsoletes i només calia un megalòman amb poder a l'altra banda perquè tot es desencadeni. Ens mobilitzem per aixoplugar milions de refugiats, ara amb l'aplaudiment dels mateixos dirigents que han tancat la porta a sirians i, fa tres dies, sahrauís, en un moviment maquiavèl·lic que no és casual ni aliè a la qüestió del gas rus, algerià i nord-americà.

No caiguem en la trampa, és el relat del poder, dels mitjans sistèmics i les elits financeres. Per més que els russos siguin «oligarques» i els altres, simplement «milionaris», això no va de bons o dolents segons on has nascut. La línia divideix, sempre, els de dalt i els de baix, els que guanyen i els que paguen la festa, perquè la guerra és allò que organitzen quatre mal nascuts que no hi van i hi moren milions d'innocents en nom dels seus interessos espuris.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.