La guerra

La guerra és la indústria de la violència, on des d'uns despatxos, o des d'unes cabines de control d'armes, o des de màquines de destruir, s'atemoreix, es mata, es violenta, s'expulsa a ciutadans i ciutadanes indefensos i aliens als problemes que la guerra pretén resoldre.

La guerra no sols és el fracàs de la pau, és també el fracàs del diàleg. Les responsabilitats per iniciar una guerra són asimètriques, però és clar que uns són més culpables que d'altres. No es pot jugar amb un assassí. L'OTAN, un organisme militar que en el seu nom hi diu «Atlàntic Nord» no pot pretendre expandir-se a les fronteres de Rússia, com l'anterior Unió Soviètica no podia pretendre posar míssils a Cuba, a 150 km de Florida.

Dit això, quan davant hi ha un personatge amb poder absolut, que ve dels serveis secrets, que va iniciar la guerra de Txetxènia, que assassina opositors polítics..., el perill que respongui violentament és molt gran. Els arguments són nacionalistes, la gran Rússia està en perill. Les actuacions són sempre les mateixes, propaganda i apagada informativa interior, atacs a objectius tecnològics i simbòlics, atemoriment de la població, destrucció.

Les conseqüències són inesperades, activar un altre nacionalisme, resistència superior a l'esperada, i són sempre catastròfiques, destrucció i dolor als ucraïnesos, dificultats econòmiques als russos, encariment de la vida als europeus. Sols els sàtrapes es beneficien. Potser un element positiu, a vegades es desperta la solidaritat entre persones I un desig, que s'acabi.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.