Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El 18 de juliol ha fet 75 anys del cop d’estat del general Franco, generant una guerra civil amb centenars de milers de morts i amb ferides que encara avui no han cicatritzat. A Valldoreix, el Casino era un lloc d’esbarjo, on els joves feien teatre. Un bon dia quan el jovent va voler entrar el Casino havia estat ocupat per l’Escola d’Especialistes Guerrillers (EEG) del XIVè Cos de l’Exèrcit Republicà, formada per homes i dones, alguns d’ells estrangers. Els ideòlegs i impulsors havien estat Enrique Líster i el general Vicente Rojo i com a organitzador el capità Alberto Bayo. Tots tres visqueren a Valldoreix durant un temps, Rojo i la seva família a la casa de la cantant Mercè Capsir, Líster a la Torre Jordà i Bayo i la seva família a una altra casa de la Rambla del Jardí.
El desembre del 1936 el general Rojo havia ordenat la formació d’unitats guerrilleres procedents de la XII Brigada Internacional i del 5è Regiment, creant seus a Valldoreix i a Benimamet, València. L’Exèrcit Popular Republicà utilitzà les unitats especials formades a Valldoreix durant els mesos anteriors a la Batalla de l’Ebre per tal d’espiar l’exèrcit feixista.
L’escola de guerrillers de Valldoreix es convertí, un cop acabada la guerra, en l’embrió de guerrillers arreu del món. Durant la Segona Guerra Mundial molts dels guerrillers formats a Valldoreix van destacar en diverses accions. El cap dels partisans iugoslaus, Josip Broz ‘Tito’, aplicà aquestes tàctiques contra l’exèrcit alemany que ocupava els Balcans. No està prou documentada la presència de Tito a Valldoreix, però algunes fonts així ho testimonien.
África de las Heras, àlies ‘Patria’ també va ser guerrillera a Valldoreix. Va estar a la reraguarda alemanya a Ucraïna, infiltrada durant dos anys en una unitat sota les ordres del coronel Medvédev, un dels assessors russos que havien estat a Valldoreix. Àfrica va ser agent del KGB a Sud-amèrica on va tenir contactes amb el ‘Che’. José Gros que ingressà a l’EEG de Valldoreix el 1938, també s’exilià a Rússia. El juny de 1941 va ser reclutat per l’exèrcit rus com a guerriller, combatent a Bielorrússia i Ucraïna. També organitzà les guerrilles antifranquistes dels anys quaranta i cinquanta. Gros va ser el paradigma de combatent antifeixista.
La revolució cubana també va rebre les influències de l’escola de guerrillers de Valldoreix. Fidel i Raul Castro, Camilo Cienfuegos i Ernesto Guevara van anar a buscar el 1955 a Alberto Bayo al seu exili mexicà perquè els ensinistrés en la guerrilla. Bayo havia estat el 1948 general de l’exèrcit sandinista a Nicaragua i havia ensinistrat la guerrilla a Costa Rica. Bayo també participà en l’organització de l’expedició del Gramma. Tots aquests personatges i molts altres van ser protagonistes de la història i de la lluita antifeixista, però també d’una part de la història de Valldoreix que no podem oblidar.
El desembre del 1936 el general Rojo havia ordenat la formació d’unitats guerrilleres procedents de la XII Brigada Internacional i del 5è Regiment, creant seus a Valldoreix i a Benimamet, València. L’Exèrcit Popular Republicà utilitzà les unitats especials formades a Valldoreix durant els mesos anteriors a la Batalla de l’Ebre per tal d’espiar l’exèrcit feixista.
L’escola de guerrillers de Valldoreix es convertí, un cop acabada la guerra, en l’embrió de guerrillers arreu del món. Durant la Segona Guerra Mundial molts dels guerrillers formats a Valldoreix van destacar en diverses accions. El cap dels partisans iugoslaus, Josip Broz ‘Tito’, aplicà aquestes tàctiques contra l’exèrcit alemany que ocupava els Balcans. No està prou documentada la presència de Tito a Valldoreix, però algunes fonts així ho testimonien.
África de las Heras, àlies ‘Patria’ també va ser guerrillera a Valldoreix. Va estar a la reraguarda alemanya a Ucraïna, infiltrada durant dos anys en una unitat sota les ordres del coronel Medvédev, un dels assessors russos que havien estat a Valldoreix. Àfrica va ser agent del KGB a Sud-amèrica on va tenir contactes amb el ‘Che’. José Gros que ingressà a l’EEG de Valldoreix el 1938, també s’exilià a Rússia. El juny de 1941 va ser reclutat per l’exèrcit rus com a guerriller, combatent a Bielorrússia i Ucraïna. També organitzà les guerrilles antifranquistes dels anys quaranta i cinquanta. Gros va ser el paradigma de combatent antifeixista.
La revolució cubana també va rebre les influències de l’escola de guerrillers de Valldoreix. Fidel i Raul Castro, Camilo Cienfuegos i Ernesto Guevara van anar a buscar el 1955 a Alberto Bayo al seu exili mexicà perquè els ensinistrés en la guerrilla. Bayo havia estat el 1948 general de l’exèrcit sandinista a Nicaragua i havia ensinistrat la guerrilla a Costa Rica. Bayo també participà en l’organització de l’expedició del Gramma. Tots aquests personatges i molts altres van ser protagonistes de la història i de la lluita antifeixista, però també d’una part de la història de Valldoreix que no podem oblidar.