Malgrat això, una conversa amical dels darrers dies i la demanda personal a les oficines municipals, m'ha fet canviar de criteri. La responsable d'informació m'ha confirmat que no existeix cap guia llevat de la "web" municipal.
Em sembla positiva la informatització, fins al límit, per estalviar costos, sempre i quan no s'oblidin les possibilitats reals d'utilització dels mitjans o els instruments a l'abast de les persones grans ni dels que, en un moment determinat, no disposen dels recursos necessaris. Crec que no podem partir de la base del Sant Cugat elitista.
Es tractaria de resoldre, en part, el problema de la gent gran i del jovent de Sant Cugat, quan les circumstàncies personals o familiars l'obliguen a traslladar-se a distàncies llargues dins de la ciutat, i desconeixen la freqüència de pas dels autobusos públics.
Quan això succeeix només resta la solució de caminar –si es pot- o en cadira de rodes, més de mitja hora, per anar per exemple del Policlínic Sant Cugat al Turó de Can Mates per citar una distància, o del CAP de Valldoreix a l'estació de Renfe.
El meu canvi de criteri i la decisió de demanar-ho públicament ha estat el fet de conèixer l'eventual pressupost d'editar aquest petit informatiu en paper, que podria tenir una Guia completa de línies amb els corresponents horaris de pas en cadascuna de les parades de les respectives línies, així com el telèfon de la companyia que presta el servei.
L'objectiu no és altre que poder conèixer si cal esperar en una parada, tant si plou com si fa sol, cinc, trenta o cinquanta minuts. Sembla assenyat pensar en l'existència de la pretesa Guia d'horaris de butxaca factible de portar sempre a la bossa, si volem estimular el servei públic de transport municipal, en benefici de tothom, i a l'hora de la millora del medi ambient que promou la reducció de cotxes dins la ciutat.
Un altre dia podríem comentar el nou sistema de pagament de les zones blau d'aparcament, que sovint obliga -per la seva informatització- als usuaris de més edat a demanar ajuda als transeünts per poder fer l'obligatori pagament, com correspon. Val a dir que no es tracta de fer crítica a la modernització de la ciutat sinó al desig de mantenir el seu nivell de ciutat envejable per a tothom.