He anat a la 'uni' a 'Barna' amb 'ferrocates'

Dies previs al Carnaval de Sant Cugat es va encetar el debat de la correcció o no d’usar la paraula Carnaval en lloc de Carnestoltes. En parlàvem al bar, ens creuàvem correus electrònics, ho comentàvem via Twitter i el web de PROFESLO (http://profeslo.blogspot.com) en va acabar donant una explicació per justificar l’elecció d’aquest nom, deu anys enrere, per la celebració santcugatenca.

M’agrada que ens inquieti fer les coses ben fetes i amb una raó de ser.

I és que en aquesta tasca de recuperar i fer evolucionar tradicions locals són els mateixos que munten barres, programen concerts, dissenyen cartells, responen entrevistes... els qui es documenten per fer-ho sobre una base sòlida, malgrat la manca de referents.

I no és pas fàcil a Sant Cugat. Recupero la secció Paraules en ruta del programa Divendres de TV3 que Marius Serra va fer el passat mes de maig des de Sant Cugat i ja d’entrada afirma: “no hi ha una gran riquesa autòctona”, en referència a les peculiaritats del català santcugatenc i tot el que en pot ressaltar són expressions vinculades a la toponímia: anar a Can Graells (morir), ser de Cal Rocamora (ser ric) o l’expressió prou divertida: el que val val i el que no, a la Condiesel.

Això sí, destaquen que ens diferenciem per un element, “el català osea”, la capacitat de no dir cap paraula sencera: “he d’anar a la uni, a Barna, amb ferrocates”. Treballarem, doncs, perquè no sigui aquesta manera de fer a mitges, la que diferenciï l’adn santcugatenc, sinó la voluntat de correcció que van mostrar deu anys enrere i posen en evidència, any a any, els ideòlegs del Carnaval de Sant Cugat.