Hem de canviar... el món ja ho ha fet!

L’objectiu d’aquesta conferència, d’aquesta reunió, és tractar d’aconseguir un acord internacional, global, per limitar l’escalfament global previst per finals de segle en no més de 2 °C. També, vol proposar mesures d’ajuda perquè els països s’adaptin a aquestes noves situacions legals... Si s’arriba a un acord, és clar.

D’aquesta definició ja es treu una primera conclusió: és irrefutable el canvi climàtic, i tant de bo s’aconsegueixi frenar les seves conseqüències en un increment de temperatura mitjana en el planeta de 2 °C.

El segon per ser destacat és que s'han de posar d’acord en com fer-ho, la qual cosa és difícil, complexa... potser impossible. L’IPCC en el seu darrer informe en el 2014 ja els ho va dir d’una manera molt clara, molt objectiva, molt científica. Han de fer-ho amb un model diferent de l'actual, que ens ha portat on som.

Va dir també que cal actuar ja perquè l’energia posada en el sistema terra és tan gran que la inèrcia fa que no es pugui parar l’escalfament ara, si no és en molt de temps, inclús fent emissions zero avui mateix. Va dir que cal actuar en plural el que es té pensat i també que s'ha de pensar un model que no tan sols sigui econòmic.

Inclús va donar una fórmula: Increment de població x increment PIB x increment tecnologia x increment eficiència energètica i de processos = canvi global = canvi climàtic. És dir, o es porta a 0, algun dels membres de l’equació o no es para el procés de canvi climàtic.

La simple observació de l’equació i la valoració dels seus components deixen clar que no es pot pensar en solucions tecnològiques, ni sociològiques, ni morals... Estem davant d’un repte que ens aboca a un gran i profund canvi.

Té sentit definir com anticapitalistes als que plantegen que el creixement econòmic sostingut no és factible, i més si aquest és global, és dir, sense explotar persones i recursos d’arreu, encara que no els veiem? És lògic pensar en un increment de població per baix i per dalt sense control, al contrari amb millora de la qualitat de vida i fer-ho a més sense una visió holística del món?. Éss lògic seguir pensant a menjar i no en alimentar-nos? És lògic que seguim derivant la nostra responsabilitat a altres, sense cap mena de control més enllà del de la queixa més o menys organitzada?

Hem de tenir informació per ser conseqüents, no és qüestió de quedar bé, és la imperiosa necessitat de fer-ho bé. Deixem-nos de mitges veritats, d’imatges mediàtiques, de notícies de portada, i valorem d’un cop per tots que les noves tecnologies també gasten energia (1 wats up amb foto gasta el mateix que un cotxe en un km), que el nostre metabolisme social, per molt important que sigui, no és sostenible (1€ de PIB agrícola equival a 22,5 g de CO2, el sector agroalimentari, el que ens proporciona aliments, béns i serveis, és la primera indústria de Catalunya, aportant el 3.8% del nostre PIB), que les polítiques a llarg termini són el problema actual i de futur (fins quan l’energia serà un negoci i no un servei, perquè l’aigua és privada i no publica, perquè l’aigua és per fer electricitat i no per veure i/o produir aliments i més en un país on les renovables són factibles...?), que la desigualtat és una font d’injustícia i de problemes (estem assistint a la migració més gran humana de la història promoguda per interessos monetaris) i que no hi ha religions bones i dolentes (que és pitjor la defensa del deu capital o de qualsevol altre?, que és pitjor el ritu religiós o el borsari...?).

Hem d’educar en un nou paradigma i actuar ràpid en una nova realitat... Hem de fer al que abans se li deia revolució, tanmateix el nom no és l’important, el que cal és actuar contundentment per canviar, el món ja ho ha fet i no podem quedar forà tots, per interessos d’uns quants.

Ser més austers, més eficients i més actius desenvolupant responsabilitats socials és un gran primer pas vers aquest món més just, que veuran i viuran.