Fa cosa d’un mes escrivia en aquest mateix espai un article sobre la deriva repressiva amb què els nostres governants estan responent a les nombroses protestes que han tingut lloc arreu del país els últims mesos. Sentint-ho molt, i conscient de la meva manca d’originalitat, aquest mes em toca repetir tema. L’actualitat mana.
El cas és que aquesta setmana el Conseller Felip Puig i els seus mossos han estat els protagonistes d’un nou episodi del show mediàtic-repressiu dirigit contra els moviments socials. Entre el dimarts i el matí de dimecres van ser detinguts nou joves de diverses ciutats del principat pels incidents ocorreguts durant la tarda del 29 de març. La majoria són militants de l’Esquerra Independentista i alguns apareixien al web per a delators del Departament d’Interior, que curiosament havia estat clausurat dies abans per les múltiples denúncies i la manca de “col·laboració” per part dels ciutadans.
Així, el “Govern dels millors” ens ofereix la seva cara més despietada i respon novament a les mobilitzacions amb la seva peculiar, tot i que ja habitual, manera de practicar la justícia. I em temo que les d’aquesta setmana no seran les últimes detencions. Ara bé, malgrat l’adversitat de la situació, no puc evitar sentir una agradable sensació de tranquil·litat. Perquè l’experiència ens diu que per cada persona detinguda, empresonada agredida per la policia, acomiadada o desnonada, n’hi ha cent que perden la por i decideixen donar resposta a tanta injustícia.
Manifestacions massives com la del passat dia 22 posen de manifest que cada vegada som més persones les que tenim clar que els veritables delinqüents són els qui retallen drets, i en cap cas els que es manifesten per conservar-los. Que els criminals de debò són els que fan reformes a mida per a la patronal, i no els vaguistes que tiren quatre pedres a la policia i cremen un parell contenidors. Que el lladre és aquell qui regala diners públics a banquers corruptes i no qui decideix colar-se al metro o negar-se a pagar un peatge. Que els violents de veritat porten casc i porra, i no pas mocador palestí i caputxa.
Segueix @alarru a twitter
El cas és que aquesta setmana el Conseller Felip Puig i els seus mossos han estat els protagonistes d’un nou episodi del show mediàtic-repressiu dirigit contra els moviments socials. Entre el dimarts i el matí de dimecres van ser detinguts nou joves de diverses ciutats del principat pels incidents ocorreguts durant la tarda del 29 de març. La majoria són militants de l’Esquerra Independentista i alguns apareixien al web per a delators del Departament d’Interior, que curiosament havia estat clausurat dies abans per les múltiples denúncies i la manca de “col·laboració” per part dels ciutadans.
Així, el “Govern dels millors” ens ofereix la seva cara més despietada i respon novament a les mobilitzacions amb la seva peculiar, tot i que ja habitual, manera de practicar la justícia. I em temo que les d’aquesta setmana no seran les últimes detencions. Ara bé, malgrat l’adversitat de la situació, no puc evitar sentir una agradable sensació de tranquil·litat. Perquè l’experiència ens diu que per cada persona detinguda, empresonada agredida per la policia, acomiadada o desnonada, n’hi ha cent que perden la por i decideixen donar resposta a tanta injustícia.
Manifestacions massives com la del passat dia 22 posen de manifest que cada vegada som més persones les que tenim clar que els veritables delinqüents són els qui retallen drets, i en cap cas els que es manifesten per conservar-los. Que els criminals de debò són els que fan reformes a mida per a la patronal, i no els vaguistes que tiren quatre pedres a la policia i cremen un parell contenidors. Que el lladre és aquell qui regala diners públics a banquers corruptes i no qui decideix colar-se al metro o negar-se a pagar un peatge. Que els violents de veritat porten casc i porra, i no pas mocador palestí i caputxa.
Segueix @alarru a twitter