'Què hi ha de tu en aquest relat?'

Ja em perdonareu que m'autociti. Què hi ha de tu en aquest relat?, és el títol d'un conte que va aparèixer al TOT i que trobareu també al nou llibre, Més Cròniques de Macondo, a totes les llibreries. I ara que estic de promo amb editors, amics i, sobretot, lectors, torna a ser aquesta la pregunta omnipresent als torns finals de cada presentació o als qüestionaris de les entrevistes a la ràdio i a la tele, així que he decidit que també me la podia formular. Com tots els que escriviu ja sabeu, en aquestes etapes que has de fer promoció dels llibres et costa seure a escriure i és, potser, quan la síndrome de l'impostor t'agafa de valent.

Més info: Josep Amorós publica el segon recull de 'Cròniques de Macondo'

Bé, Macondo va néixer amb aquest nom per una òbvia raó de referents —com podria haver estat Rayuela, Uf, va dir ell o Jardí vora el mar—, però, també i sobretot, per una al·legoria que ens convidés a retrobar aquell Sant Cugat que vaig conèixer als setanta i que encara tenia la genuïnitat de poble vell i sorrut, de pagesos i indians, d'estudiants i poetes. Diu Quiroga que no escriguis en estat de desbordament emocional, has de deixar que el temps faci feina i que, si llavors ets capaç de sentir el mateix en l'evocació, escriu-ho ja sense dubtes ni dilacions, hauràs fet la meitat del camí cap a l'art. També n'Espinàs deia que «per escriure, el temps no es pot comptar amb el rellotge. Necessitem tot el temps que hem viscut».

I és això, amics i lectors, el que hi ha de mi en aquests relats. Perquè, més enllà de referents i impostures, de ficcions i confessions, de l'art de cercar la bellesa amb les paraules, hi sou tots vosaltres. Ja sabeu: cap relat no està acabat fins que algú no l'ha llegit.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.