Hi havia una vegada, un molí a Sant Cugat...

Es tracta d'un molí de blat, Farines Estapé, fundada el 1916, però que va tancar l'any 2009. Gairebé cent anys produint farines, bàsicament per fer pa i també com a pinso per al bestiar dels pagesos del poble i rodalia.

Una tecnologia que va anar quedant antiquada, uns sistemes poc eficients, la manipulació del blat encara en sacs, la dificultat d'accés dels camions actuals en aquests carrers estrets, van derivar fins al tancament final.

Per temes professionals, he tingut l'oportunitat de poder visitar moltes més farineres arreu del país i l'estranger, farineres modernes, de gran capacitat, d'alta tecnologia; un contrast amb aquell record simpàtic i entranyable de la Farinera Estapé. Aquella petita fàbrica amb molts components de fusta, amb els seus molins, cernedors, classificadors, funcionant amb aquell soroll especial, tenia un punt de nostàlgia.

Aquesta farinera estava situada al carrer Santa Anna, dins de la propietat de la família Estapé, que comprèn la façana principal que dóna a la plaça de Pep Ventura, al carrer Santa Anna i per darrere al carrer Castillejos.

Era una activitat tan important per al poble, que el nom popular de la plaça de Pep Ventura era el de la plaça del Molí. Ara, amb les noves generacions de santcugatencs i al fet fonamental que ja no hi ha la farinera, aquest nom s'anirà perdent fins que ningú sàpiga on és la plaça del Molí. No sé si una plaça pot tenir dos noms oficials, però en aquest cas podria ser-ne l'excepció.

Una plaça amb molt encant, petita, acollidora, quieta i tranquil·la. Un lloc on s'està bé, tret que potser es podria buscar una millor solució als contenidors de les deixalles actuals. Un espai que juntament amb la plaça d'Octavià i el Monestir i amb la plaça de Sant Pere i el Mercat Vell constitueixen un nucli històric important, amb restaurants interessants i un comerç variat. N'ha marxat l'Ateneu, però hi resta el Club Muntanyenc, com a representant de la dinàmica i intensa vida cultural i social de Sant Cugat.

I del molí no n'ha quedat res. L'únic record que hi ha, pel que sembla, és una filmació que va fer la família abans de desmuntar-la el 2009. Una llàstima, sobretot amb els edificis recuperats que tenim a Sant Cugat i que no sabem molt bé amb què emplenar-los, podríem haver fet un museu o un recinte dedicat a la Farinera Estapé, el Molí de Sant Cugat. Una part de la nostra història.