Cuatro ens ha tornat a sorprendre amb una nova espècie de personatges joves que destaquen bàsicament per ser rics del cagar (les seves famílies), no haver fotut mai un pal a l’aigua i desitjar constantment operacions estètiques.
La setmana passada la cadena de Mediaset va estrenar la segona temporada de Hijos de papá, una espècie de reality que consisteix a agafar nois joves que només es dediquen a gastar sense control de cap mena i els envien a recollir merda de porcs o netejar urinaris.
La gràcia de la història és veure en el més absolut dels ridículs (físic i intel·lectual) joves que es pensen que estan per sobre del bé i del mal i que amb prou feines saben distingir un ou d’una castanya.
Perquè us feu una idea de la tragèdia i del nivell, aquí van dues frases: “El peor momento de mi vida fue cuando se me rompió una uña antes de un evento” i “no sé lo que puede ser de mi dentro de diez años... Hombre, rica seguro”.
Una actitud de supèrbia extrema, però que fa molta més gràcia que ràbia perquè sembla impossible que sigui veritat que existeixi gent d’aquesta mena.
L’ostentació de l’ostentació, del luxe perquè sí i de la diferència de classes. Però amb uns personatges tan ridículs, que es converteix en un programa d’humor.
Segueix @bernatbella a twitter
La setmana passada la cadena de Mediaset va estrenar la segona temporada de Hijos de papá, una espècie de reality que consisteix a agafar nois joves que només es dediquen a gastar sense control de cap mena i els envien a recollir merda de porcs o netejar urinaris.
La gràcia de la història és veure en el més absolut dels ridículs (físic i intel·lectual) joves que es pensen que estan per sobre del bé i del mal i que amb prou feines saben distingir un ou d’una castanya.
Perquè us feu una idea de la tragèdia i del nivell, aquí van dues frases: “El peor momento de mi vida fue cuando se me rompió una uña antes de un evento” i “no sé lo que puede ser de mi dentro de diez años... Hombre, rica seguro”.
Una actitud de supèrbia extrema, però que fa molta més gràcia que ràbia perquè sembla impossible que sigui veritat que existeixi gent d’aquesta mena.
L’ostentació de l’ostentació, del luxe perquè sí i de la diferència de classes. Però amb uns personatges tan ridículs, que es converteix en un programa d’humor.
Segueix @bernatbella a twitter