Homes feministes?

Que vivim en un món fet pels homes i per als homes és una cosa que segurament ja sabem la majoria de la població, que el patriarcat és un sistema que casa molt bé amb el capitalisme i que es sustenta en la desigualtat, la discriminació i la dominació, sembla que no tothom ho té tant clar.

Avui en dia, és molt difícil veure homes que diguin obertament que són masclistes, però la veritat no l'hem de mesurar en les nostres paraules sinó amb els nostres actes. Quantes vegades hem sentit dir algun amic la típica frase de "jo ajudo molt amb les feines domèstiques" o frases semblants, que ens demostren que seguim, voluntàriament o no, reproduint actituds masclistes en el nostre dia a dia? Som capaços els homes d'adonar-nos que nosaltres també som responsables directament que les persones que tenim a càrrec nostre tinguin les cures cobertes?

Som els homes capaços de ser sincers amb la resta de la població amb què compartim aquest món i, d'una vegada per totes, renunciar als privilegis que ens hem autoatorgat gràcies al sistema patriarcal?

Són preguntes que em faig sovint i que moltes vegades no troben resposta, tinc la sensació que ja ens està bé viure en un sistema profundament injust que maltracta cada dia a la meitat de la població amb la qual convivim i compartim tantes coses.

Òbviament les dones són les que han de liderar la lluita feminista, no serà gràcies als homes que elles aconsegueixin alliberar-se d'aquesta xacra que és el masclisme i el patriarcat, però també és cert, que els homes tenim el deure i l'obligació de començar a canviar les nostres actituds i renunciar als privilegis que tenim establerts si volem avançar cap a una societat més justa, igualitària, de totes i per totes.