El meu homònim

El meu homònim, en Xavi Grau Xercavins, era el Xavi Grau guapo que sempre deia jo. Ros, alt, ben plantat, fort, simpàtic i sobretot, bona persona. De donar sense demanar res a canvi. Si passaves per davant la botiga de la rambla del Celler i ell era a l'entrada, et regalava un somriure i si no hi havia molta cua a la caixa, una agradable conversa. Sempre tenia un moment per a tu. Ell era així. Presència, alegria, llum i ànima a la xarcuteria. Transmetia emoció per les coses quotidianes, amor per la feina ben feta. I el seu positivisme et feia veure que tot era possible.

Més info: Mor Xavier Grau Xercavins, comerciant i restaurador santcugatenc, a l'edat de 46 anys

Era un emprenedor creatiu i somiador nat, vital, de base, treballador incansable i compromès, de quilòmetre zero, de peus a terra. De llevar-se cada dia ben d'hora ben d'hora. I el més important, enamorat de la seva família. De la seva Dolors i els seus nens. Una persona de les que fan tanta falta en aquesta antipàtica vida. Xavi, tot ho has fet possible, i tots pensàvem que amb la teva força també derrotaries el drac. Ens deixes inspiració i la teva llum de la rambla del Celler no deixarem que s'apagui mai. Et trobarem molt a faltar

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.